Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  oxifenciclimina, n f
  • es  oxifenciclimina
  • fr  oxyphencyclimine
  • en  oxyphencyclimine
  • CAS  125-53-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
anticolinèrgic; antiespasmòdic; inhibidor de la secreció àcida gàstrica
  • ca  oxifenisatina, n f
  • es  oxifenisatina
  • fr  oxyphénisatine
  • en  oxyphenisatine
  • CAS  125-13-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
laxant
  • ca  oxifonia, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Veu molt aguda, espinguet.
  • ca  oxigen, n m
  • es  oxígeno
  • fr  oxygène
  • en  oxygen
  • sbl  O

Disciplines de suport > Química

Definición
Element no-metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de símbol O, nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,9994. És essencial per a la vida animal i vegetal i l'element més abundant de l'escorça terrestre. Es troba en la natura en estat lliure, com a O2 i, en molt més petita proporció, com a O i O3 (ozó); constitueix el 23% de la massa de l'atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l'aigua, la sorra (SiO2) i els silicats, constitueix el 46,5% de l'escorça terrestre. La majoria dels elements reaccionen directament amb l'oxigen, i també hi poden reaccionar un gran nombre de substàncies compostes, en reaccions dites d'oxidació. A temperatures elevades, reacciona directament amb la majoria d'elements i amb una gran varietat de composts orgànics en reaccions de combustió.

Nota

  • La denominació oxigen està formada a partir del grec oxys 'àcid, agre' i gennao 'produir'.
  • ca  oxigen hiperbàric, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Oxigen que és emprat a una pressió superior a l'atmosfèrica.
  • ca  oxigen molecular, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Oxigen que es presenta en molècules diatòmiques, O2.
  • ca  oxigen-18, n m
  • ca  oxigen pesant, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop natural estable de l'oxigen, que constitueix el 0,2039% de l'oxigen natural.
  • ca  oxigen terapèutic, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Gas emprat en terapèutica (anòxia, intoxicació per òxid de carboni, etc), que conté almenys un 99% d'O2.
  • ca  oxigen-15, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Radioisòtop de l'oxigen, obtingut amb el ciclotró. Emet positrons i té una mitja vida de 2 minuts. És emprat per a estudiar la funció respiratòria.
  • ca  oxigen-16, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop natural estable de l'oxigen. Fou emprat com a base per a l'establiment dels pesos atòmics dels altres elements fins el 1961, que la IUPAC adoptà el 12C com a nova base.