Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ozonòfor, n m

Anatomia > Citologia

Definición
Grànul del protoplasma cel·lular.
  • ca  ozonòmetre, n m

Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Instrument per a mesurar la quantitat d'ozó present en l'atmosfera o en una mescla gasosa.
  • ca  ozonoscopi, n m

Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Instrument per a estudiar l'ozó i els seus efectes.
  • ca  ozonoteràpia, n f
  • ca  teràpia amb ozó, n f sin. compl.
  • es  ozonoterapia, n f
  • es  terapia con ozono, n f
  • fr  ozonothérapie, n f
  • fr  thérapie d'ozone, n f
  • en  ozone therapy, n

.FITXA REVISADA, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mètode terapèutic basat en l'administració d'ozó.

Nota

  • Actualment no hi ha evidències científiques de la utilitat terapèutica de l'ozonoteràpia. Els efectes beneficiosos que s'atribueixen a l'ozó es relacionen amb una possible acció antioxidant, antiinfecciosa, antiinflamatòria, immunomoduladora i hepatoprotectora.

    Per exemple, l'ozonoteràpia s'ha aplicat en el tractament de malalties inflamatòries, vasculars i dermatològiques o de la colitis ulcerosa.
  • ca  halitosi, n f
  • ca  alè fètid, n m sin. compl.
  • ca  bromopnea, n f sin. compl.
  • ca  cacostomia, n f sin. compl.
  • ca  estomatodisòdia, n f sin. compl.
  • ca  fetor de l'alè, n f sin. compl.
  • ca  ozostomia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Pneumologia

Definición
Mala olor de l'aire expirat per algunes persones. Es presenta en infeccions superiors de l'aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l'abscés pulmonar, així com en l'estomatitis, la gingivitis i la càries.

Nota

  • La denominació bromopnea està formada a partir de bromo- i del grec pnoiá 'respiració'.
  • La denominació ozostomia està formada a partir del grec óze 'tuf' i stóma 'boca'.
  • La denominació estomatodisòdia està formada a partir de estomato- i del grec dysodía 'fortor, pudor'.