Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  paroxetina, n f
  • es  paroxetina, n f
  • fr  paroxétine, n f
  • en  paroxetine, n
  • CAS  61869-08-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Neurologia, Salut mental

Definición
Inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina.

Nota

  • La paroxetina s'empra en el tractament de la depressió, de trastorns obsessivocompulsius i de crisis de pànic. S'aconsella que, un cop finalitzat el tractament, el fàrmac es retiri de manera esglaonada.

    La denominació paroxetina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  al·lotriofàgia, n f
  • ca  panfàgia, n f sin. compl.
  • ca  pantofàgia, n f sin. compl.
  • ca  paròxia, n f sin. compl.
  • ca  pica, n f sin. compl.
  • ca  picacisme, n m sin. compl.

Gastroenterologia, Salut mental

Definición
Ingestió psicopatològica de matèries no comestibles (terra, substàncies fecals, etc) que hom troba en algunes demències orgàniques, esquizofrènies i oligofrènies molt profundes.

Nota

  • La denominació pica prové del llatí pica 'garsa'.
    La denominació paròxia es considera obsoleta.
  • ca  paroxismal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Relatiu o pertanyent al paroxisme.
  • ca  paroxisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes

Definición
Exaltació brusca de l'acuïtat d'una malaltia, d'un estat morbós.

Nota

  • La denominació paroxisme prové del grec paroxysmós 'irritació'.
  • ca  paroxisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Convulsió, espasme.

Nota

  • La denominació paroxisme prové del grec paroxysmós 'irritació'.
  • ca  parpelleig, n m
  • ca  pestanyeig, n m sin. compl.
  • es  parpadeo

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Acció de parpellejar.
  • ca  parpellejar, v intr
  • es  parpadear
  • fr  clignoter
  • en  blink

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls.
  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • es  vid
  • fr  vigne
  • en  grape vine
  • en  vine
  • nc  Vitis vinifera

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta de la família de les vitàcies, de fulles (o pàmpols) caduques, i de fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposats en panícula. Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i boscs humits, a l'Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep (soca de la vinya), del qual surten cada any branques o sarments; o bé enfiladisses enasprades en forma de parra. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes des regions temperades del món. Els fruits constitueixen el raïm, fruita excel·lent, del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques. Les fulles, en infusió, són diürètiques i també han estat emprades contra la diarrea, les varices i les morenes. La varietat silvestre de la vinya també és anomenada llambrusca, llambrusquer o parra borda.
  • ca  istme vertebral, n m
  • ca  pars interarticular, n f sin. compl.
  • ca  part interarticular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Segment de l'arc posterior vertebral situat entrre l'apòfisi articular superior i la inferior.
  • ca  part, n f
  • es  parte
  • fr  partie
  • en  pars
  • en  part

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Element que concorre a formar un conjunt.