Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  broncòlit, n m
  • ca  càlcul bronquial, n m
  • ca  càlcul pulmonar, n m
  • ca  pedra pulmonar, n f sin. compl.
  • es  broncolito, n m
  • es  cálculo bronquial, n m
  • es  cálculo pulmonar, n m
  • fr  broncholite, n m
  • en  bronchial calculus, n
  • en  broncholith, n

.FITXA REVISADA, Pneumologia

Definición
Càlcul que es forma en un bronqui al voltant d'un nucli inorgànic o a partir d'una porció calcificada de teixit pulmonar o ganglionar.
  • ca  pedra tosca, n f
  • ca  pedra podrida, n f sin. compl.
  • es  piedra pómez
  • en  rotten stone

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Disciplines de suport, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques; és composta per silicats complexos d'alumini, potassi i sodi i s'empra com a abrasiu.
  • ca  flebòlit, n m
  • ca  pedra venosa, n f sin. compl.
  • ca  trombe calcificat, n m sin. compl.
  • es  flebolito
  • fr  phlébolithe
  • en  phlebolith
  • en  veinstone

Angiologia

Definición
Coàgul de fibrina encrostat de sals calcàries que hom pot trobar a les venes, especialment les de la pelvis.
  • ca  càlcul vesical, n m
  • ca  cistòlit, n m sin. compl.
  • ca  pedra vesical, n f sin. compl.
  • es  cistolito
  • fr  cystolithe
  • en  cystolith

Endocrinologia i nutrició, Urologia

Definición
Càlcul localitzat a la bufeta, cistòlit.
  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  plantatge cornut, n m sin. compl.
  • ca  plantatge coronat, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estrellat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago coronopus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.
  • ca  peduncle, n m
  • es  pedúnculo
  • fr  pédoncule
  • en  peduncle

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Estructura anatòmica, en forma de tija, allargada i d'un cert gruix, que connecta una part amb una altra; especialment dit de les formacions que relacionen entre elles àrees del sistema nerviós central.

Nota

  • La denominació peduncle prové del llatí pedunculus, diminutiu de pes pedis 'peu'.
  • ca  estria talàmica, n f
  • ca  acies del tàlem òptic, n m sin. compl.
  • ca  estria del fòrnix, n f sin. compl.
  • ca  estria del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  estria habenular, n f sin. compl.
  • ca  estria medul·lar talàmica, n f sin. compl.
  • ca  estria pineal, n f sin. compl.
  • ca  habena, n f sin. compl.
  • ca  habènula, n f sin. compl.
  • ca  habènula del conari, n f sin. compl.
  • ca  habènula pineal, n f sin. compl.
  • ca  peduncle anterior de la glàndula pineal, n m sin. compl.
  • ca  tènia del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  tènia medul·lar del tàlem òptic, n f sin. compl.
  • ca  tènia talàmica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascuna de les dues línies blanques que surten de la base de l'epífisi, es dirigeixen a la vora interna del triangle de l'habènula del tàlem òptic, ocupen l'angle format per les cares superior i interna del tàlem i, finalment, es barregen amb els pilars anteriors del trígon i davallen amb aquests fins a la substància grisa de la base del cervell.

Nota

  • La denominació habena prové del llatí habena 'fre, regna'.
  • La denominació habènula prové del llatí habenula, diminutiu de habena.
  • La denominació estria pineal es considera obsoleta.
  • ca  peduncle cerebel·lós mitjà, n m
  • ca  braç del pont, n m sin. compl.
  • ca  pontibraqui, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascun dels dos cordons voluminosos de substància blanca que uneixen el cerebel a la protuberància anular. Presenten dos extrems, intern i extern, i dues cares, anterior i posterior. L'extrem intern es continua directament amb la protuberància, mentre que l'extern penetra en l'escotadura anterior del cerebel. La cara anterior, la més important, forma amb el lobel cerebel·lós del pneumogàstric l'angle pontocerebel·lós. Comprenen gairebé exclusivament fibres pontocerebel·loses, que van dels nuclis del pont al còrtex de l'hemisferi cerebel·lós del cantó oposat.
  • ca  peduncle cerebel·lós superior, n m
  • ca  braç conjuntiu del cerebel, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascun dels dos cordons de substància blanca que van des de l'escotadura anterior del cerebel fins als tubercles quadrigeminats posteriors, sota els quals desapareixen. La vàlvula de Vieussens els uneix entre ells. Contenen gairebé exclusivament fibres eferents que posen en relació el nucli dentat amb el nucli roig i el tàlem òptic del costat oposat.
  • ca  peduncle cerebral mitjà, n m
  • la  brachium pontis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.