Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  permeació, n f

Anatomia > Citologia, Angiologia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Extensió d'una substància, d'unes cèl·lules, d'un producte tòxic, etc. a punts allunyats de l'organisme a través dels vasos sanguinis o limfàtics. El terme és aplicat especialment a la propagació de cèl·lules canceroses.
  • ca  permetrina, n f
  • es  permetrina, n f
  • fr  perméthrine, n f
  • en  permethrin, n
  • CAS  52645-53-1

.FITXA REVISADA, Dermatologia, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definición
Fàrmac piretroide que produeix paràlisi en els artròpodes mitjançant el blocatge dels canals de sodi de la membrana de la cèl·lula nerviosa.

Nota

  • La permetrina s'empra en el tractament de la pediculosi i la sarna. També es fa servir com a mesura de prevenció contra el paludisme. En veterinària s'usa en animals domèstics com a fàrmac antiparasitari contra un gran nombre d'insectes, com ara mosquits, polls i puces. És d'origen sintètic.

    La denominació permetrina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  pernasal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Farmacologia, Otorrinolaringologia

Definición
Administrat o practicat per via nasal.
  • ca  beri-beri, n m
  • ca  hipovitaminosi B1, n f sin. compl.
  • ca  ignipedites, n m sin. compl.
  • ca  kakke, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Ceilan, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia mefítica, n f sin. compl.
  • ca  perneiras, n f pl sin. compl.
  • ca  serotisi perniciosa endèmica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia endèmica de l'Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, causada per un dèficit de tiamina (vitamina B1); és pròpia de les poblacions que s'alimenten gairebé exclusivament d'arròs blanc, o sigui, d'arròs privat de la pellofa i la testa (a la testa hi ha el complex vitamínic B). Clínicament es caracteritza per trastorns motors, sensitius, circulatoris i secretors. L'observació de formes pures i greus és excepcional.

Nota

  • La denominació beri-beri prové del singalès beri 'debilitat extrema'.
  • La denominació paraplegia mefítica s'usava antigament.
  • La denominació ignipedites està formada a partir del llatí ignis 'foc' i pes pedis 'peu'.
  • La denominació kakke prové del japonès.
  • La denominació perneiras prové del portuguès del Brasil.
  • La denominació serotisi perniciosa endèmica es considera obsoleta.
  • ca  perniciós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Malalties i síndromes

Definición
De caràcter molt greu. Dit especialment de les malalties la gravetat de les quals no deriva d'una circumstància especial, sinó de la mateixa natura del procés morbós.
  • ca  perniciosiforme, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Aparentment perniciós, sense tenir-ne la condició.
  • ca  penelló, n m
  • ca  eritema pernio, n m sin. compl.
  • ca  pernió, n m sin. compl.
  • ca  perniosi, n f sin. compl.
  • es  sabañón
  • fr  engelure
  • en  chilblain

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Eritema blavós amb tumefacció, habitualment circumscrit, a vegades més difús i poc delimitat, que es presenta principalment en els dits de les mans i dels peus, les orelles, la cara interna dels genolls i les parts laterals de les cuixes i els malucs, sobretot en dones adolescents que tenen acrocianosi, cutis marmorata o hiperhidrosi de mans i peus, ocasionat per l'exposició al fred. En reescalfar-se és molt dolorós i es torna de color vermell brillant, per la hiperèmia induïda per la calor. Ocasionalment pot presentar butllofes (penellons vesiculars), les quals poden ulcerar-se (penellons ulcerosos).

Nota

  • La denominació perniosi prové del llatí pernio 'penelló'.
  • ca  penelló, n m
  • ca  eritema pernio, n m sin. compl.
  • ca  pernió, n m sin. compl.
  • ca  perniosi, n f sin. compl.
  • es  sabañón
  • fr  engelure
  • en  chilblain

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Eritema blavós amb tumefacció, habitualment circumscrit, a vegades més difús i poc delimitat, que es presenta principalment en els dits de les mans i dels peus, les orelles, la cara interna dels genolls i les parts laterals de les cuixes i els malucs, sobretot en dones adolescents que tenen acrocianosi, cutis marmorata o hiperhidrosi de mans i peus, ocasionat per l'exposició al fred. En reescalfar-se és molt dolorós i es torna de color vermell brillant, per la hiperèmia induïda per la calor. Ocasionalment pot presentar butllofes (penellons vesiculars), les quals poden ulcerar-se (penellons ulcerosos).

Nota

  • La denominació perniosi prové del llatí pernio 'penelló'.
  • ca  pero-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Forma prefixada del mot grec perós que significa mutilat, malmès.
  • ca  peroesplàncnia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Malformació o deformitat visceral.