Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  placentolisina, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Citologia, Immunologia, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Lisina formada en el sèrum d'un animal al qual han estat injectades cèl·lules placentàries d'un altre animal; té la propietat de destruir la placenta dels animals de l'espècie de la qual foren preses les cèl·lules originàries injectades.
  • ca  placentologia, n f

Ginecologia i obstetrícia

Definición
Estudi del desenvolupament, l'estructura i el funcionament de la placenta. Hom dona el nom de placentologia comparada a l'estudi i la comparació, en diferents espècies d'animals, del desenvolupament, l'estructura i el funcionament de les respectives placentes.
  • ca  placentoma, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Neoplàsia formada a partir d'una porció de placenta retinguda després d'un avortament.
  • ca  placentopatia, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Qualsevol malaltia de la placenta.
  • ca  placentoteràpia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Farmacologia, Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament amb preparacions de placenta.
  • ca  placentotoxina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Ginecologia i obstetrícia, Toxicologia

Definición
Hipotètica substància d'origen placentari que representaria un dels factors causals de la toxèmia gravídica.
  • ca  placode, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Dermatologia

Definición
Cadascun dels engruiximents en forma de placa de l'epiteli epidèrmic dels vertebrats, dels quals deriven molts òrgans de l'epidermis (ganglis dels nervis cranials, vesícula auditiva, sacs olfactoris, etc.).
  • ca  placode auditiu, n m
  • ca  placode òtic, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Engruiximent tegumentari ectodèrmic situat al costat del romboencèfal, en el cervell caudal de l'embrió, i a partir del qual es forma la vesícula auditiva.
  • ca  placode del cristal·lí, n m
  • ca  placode òptic, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Oftalmologia

Definición
Àrea engruixida de l'ectoderma que cobreix directament la vesícula òptica en l'embrió i a partir de la qual es forma el cristal·lí.
  • ca  placode epibranquial, n m

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definición
Cadascun dels placodes situats en posició dorsal amb relació als solcs branquials, a partir dels quals es formen els ganglis dels nervis cranials, especialment els del novè i del desè parells.