Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pneumocístic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Relatiu o pertanyent al gènere pneumocistis, o causat per ell.
  • ca  pneumocistis, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere pneumocistis.
  • ca  pneumocistis, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de microorganismes (Pneumocystis sp) paràsits, que, per la seva morfologia cel·lular, havia estat considerat un protist. La seqüenciació del seu RNA 16S indica que està més relacionat amb els fongs que amb els protists. L'espècie més coneguda és P. carinii, patogen oportunista que origina una pneumònia greu en els malalts de sida i els infants prematurs. Pot aïllar-se dels pulmons de moltes persones; d'un 75 a un 90% dels infants de menys de quatre anys hi ha tingut contacte.
  • ca  pneumocistosi, n f

Anatomia > Citologia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Pneumònia intersticial de cèl·lules plasmàtiques, resultat d'una infecció per Pneumocystis carinii. Afecta especialment individus (prematurs, vells, persones tractades amb immunosupressors, malalts de sida) d'escasses defenses, i és d'una elevada letalitat (fins a un 60%).
  • ca  cèl·lula alveolar, n f
  • ca  epícit, n m sin. compl.
  • ca  pneumòcit, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Pneumologia

Definición
Cadascuna de les cèl·lules de l'epiteli dels alvèols pulmonars, de les quals se'n distingeixen dues varietats: les cèl·lules alveolars petites o pneumòcits tipus I, amb prolongacions citoplasmàtiques que entapissen la membrana basal, i les cèl·lules alveolars grosses o pneumòcits tipus II, més grosses, amb microvil·li i citosomes encarregats d'elaborar el tensioactiu que entapissa la paret alveolar, molt ric en lecitines saturades, que actuen disminuint la tensió superficial i eviten el col·lapse actiu dels alvèols.
  • ca  pneumococ, n m
  • ca  bacil de Fränkel, n m sin. compl.
  • ca  diplococ de la pneumònia, n m sin. compl.
  • ca  diplococ de Talamon-Fränkel, n m sin. compl.
  • ca  diplococ lanceolat pneumococ, n m sin. compl.
  • nc  Streptococcus pneumoniae

Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Diplococ del gènere estreptococ que és integrant de la biota habitual de l'aparell respiratori de les persones. Pertany al grup dels viridans (és ahemolític) però conté carbohidrat C. És l'agent etiològic més freqüent de la pneumònia lobar; també és causa de sinusitis, meningitis, otitis mitjana i infeccions menys freqüents com ara abscessos, conjuntivitis, pericarditis i artritis. Se'n diu també pneumococ de Fränkel o de Fränkel-Weichselbaum. Fins a la dècada de 1960, els pneumococs eren sensibles a la penicil·lina. Posteriorment n'han sorgit moltes soques resistents.
  • ca  pneumococcèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Presència de pneumococs a la sang.
  • ca  pneumocòccia, n f
  • ca  pneumococcosi, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Infecció per pneumococs.
  • ca  pneumocòccic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Relatiu o pertanyent als pneumococs o a la pneumocòccia.
  • ca  pneumocòccic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Produït per pneumococs.