Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ànode, n m
  • ca  elèctrode positiu, n m sin. compl.
  • ca  pol positiu, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l'interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions. Per l'ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior. L'ànode és, doncs, l'elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l'elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors.

Nota

  • La denominació ànode està formada a partir de ana- i del grec hodós 'camí'.
  • ca  pol posterior del cristal·lí, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Centre de la cara posterior del cristal·lí, separat de la màcula groga per un espai de 16 mil·límetres.
  • ca  pol posterior del globus ocular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Un dels dos punts de la superfície exterior de l'ull travessats pel diàmetre anteroposterior d'aquest òrgan, de situació diametralment oposada al pol anterior. Queda una mica per fora de l'orifici d'entrada del nervi òptic.
  • ca  pol posterior del testicle, n m
  • ca  pol inferior del testicle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Extrem posteroinferior del testicle, del qual surt el lligament escrotal d'aquest òrgan.
  • ca  pol superior de l'estómac, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Nom donat antigament a la part més elevada del fundus gàstric.
  • ca  pol superior de la melsa, n m
  • ca  cap de la melsa, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Extrem superointern de la melsa, més voluminós que l'inferior, situat a l'altura de la desena vèrtebra dorsal, a un o dos centímetres de la columna vertebral.

Nota

  • La denominació cap de la melsa s'usava antigament.
  • ca  pol superior del ronyó, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definición
Extrem superior del ronyó, arrodonit i ample, en relació amb la cara interna de l'onzena costella i cobert per la càpsula suprarenal.
  • ca  pol anterior del testicle, n m
  • ca  pol superior del testicle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Extrem anterosuperior del testicle. A vegades presenta una petita prominència, la hidàtide de Morgagni.
  • ca  pol vegetatiu, n m
  • ca  pol antegerminatiu, n m sin. compl.
  • ca  pol nutritiu, n m sin. compl.
  • ca  pol vitel·lí, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Extrem de la superfície del zigot proveïda de cèl·lules grosses i riques en vitel per a la posterior nutrició de l'embrió, anomenades macròmers, i situada en el pol oposat del pol animal.
  • ca  pol vegetatiu, n m
  • ca  pol antegerminatiu, n m sin. compl.
  • ca  pol nutritiu, n m sin. compl.
  • ca  pol vitel·lí, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Extrem de la superfície del zigot proveïda de cèl·lules grosses i riques en vitel per a la posterior nutrició de l'embrió, anomenades macròmers, i situada en el pol oposat del pol animal.