Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  paracme, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes

Definición
Període de declinació d'una malaltia, de la febre, de la vitalitat general.

Nota

  • La denominació paracme està formada a partir de para- i del grec akmé 'punt més alt'.
  • ca  peroné, n m
  • ca  fíbula, n f sin. compl.
  • ca  fòcil menor, n m sin. compl.
  • ca  os fibular, n m sin. compl.
  • ca  paracnemi, n m sin. compl.
  • es  peroné
  • fr  péroné
  • en  fibula
  • en  paracnemidion
  • en  paracnemis
  • en  perone

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os llarg, prim, situat a la part externa de la cama, al costat de la tíbia. Representa sobretot una zona d'inserció muscular, puix que la funció d'aguantar l'extremitat correspon a la tíbia.
Os llarg i parió, amb una diàfisi prismàtica triangular de tres cares i tres cantells, i amb dos extrems, superior i inferior o mal·lèol extern. És situat a la part externa de la cama, articulat per dintre amb la tíbia, i per sota amb l'astràgal. Presenta un punt d'ossificació primitiu, per al cos, als 40 dies de la vida embrionària, i dos de complementaris, un per a l'extrem superior als 4 anys i un per a l'inferior als 10. ((peroné))

Nota

  • La denominació peroné prové del grec peróne 'fermall'.
  • La denominació paracnemi està formada a partir de para- i del grec knéme 'cresta de la tíbia'.
  • La denominació fíbula prové del llatí fibula 'sivella, fermall'.
  • ca  paracoccidioide, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de fongs dismòrfics, al qual pertany l'espècie Paracoccidioides brasiliensis, també anomenada Blastomyces brasiliensis, que creix en zones humides i de temperatura alta, probablement en el sòl o en les plantes. L'espècie P. loboi és anomenada també Loboa loboi.
  • ca  paracoccidioidomicosi disseminada, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Disseminació hematogènica de la paracoccidioidomicosi amb afectació del fetge, la melsa, els intestins, els ganglis intraabdominals, les glàndules suprarenals i el sistema nerviós central.
  • ca  paracoccidioidomicosi limfàtica, n f

Anatomia patològica, Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Hipertròfia dels ganglis limfàtics regionals (cervicals, submaxil·lars) en la paracoccidioidomicosi, amb possible propagació als ganglis supraclaviculars i axil·lars, i tendència a supurar i fistulitzar-se, produint dolor intens, disfàgia i caquèxia progressiva. Aquesta forma clínica és més freqüent en infants i adults joves.
  • ca  paracoccidioidomicosi mixta, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Combinació de signes mucocutanis limfàtics i viscerals en la paracoccidioidomicosi.
  • ca  paracoccidioidomicosi mucocutània, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Localització granulomatosa de la paracoccidioidomicosi de la mucosa oral, en forma de pàpules i ulceracions que s'estenen al nas, els llavis i la pell de la cara.
  • ca  paracoccidioidomicosi pulmonar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Pneumologia

Definición
Afectació pulmonar primitiva de la paracoccidioidomicosi amb simptomatologia inespecífica de tos, dispnea, dolor toràcic, febre, malestar general i lesions radiològiques infiltratives o cutànies que poden simular una tuberculosi. El guariment de les lesions pulmonars pot determinar l'aparició d'una fibrosi residual.
  • ca  paracòlera, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia que té una simptomatologia semblant a la del còlera però que no és produïda pel vibrió del còlera.
  • ca  paracòlia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definición
Concepte arcaic que significava trastorn de la secreció biliar, consistent en el pas de la bilis als espais limfàtics.