Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  protecció a la DNAasa, n f
  • ca  protecció contra la DNAasa, n f
  • ca  protecció a l'ADNasa, n f sin. compl.
  • ca  protecció contra l'ADNasa, n f sin. compl.
  • es  protección frente a la DNasa, n f
  • fr  protection contre la DNase, n f
  • en  DNase protection, n
  • en  protection against deoxyribonuclease, n
  • en  protection against DNase, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Procés biològic pel qual certes proteïnes o seqüències específiques de DNA prevenen l'acció destructiva d'enzims encarregats de degradar el DNA, de manera que preserven la integritat del material genètic i eviten la degradació no desitjada del DNA a la cèl·lula.

Nota

  • Les formes protecció a l'ADNasa i protecció contra l'ADNasa tenen un ús divulgatiu, d'acord amb l'ús de la sigla ADN. En àmbits especialitzats es tendeix a utilitzar la sigla anglesa DNA i en aquest cas, consegüentment, protecció a la DNAasa o protecció contra la DNAasa.
  • ca  protecció a la DNAasa, n f
  • ca  protecció contra la DNAasa, n f
  • ca  protecció a l'ADNasa, n f sin. compl.
  • ca  protecció contra l'ADNasa, n f sin. compl.
  • es  protección frente a la DNasa, n f
  • fr  protection contre la DNase, n f
  • en  DNase protection, n
  • en  protection against deoxyribonuclease, n
  • en  protection against DNase, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Procés biològic pel qual certes proteïnes o seqüències específiques de DNA prevenen l'acció destructiva d'enzims encarregats de degradar el DNA, de manera que preserven la integritat del material genètic i eviten la degradació no desitjada del DNA a la cèl·lula.

Nota

  • Les formes protecció a l'ADNasa i protecció contra l'ADNasa tenen un ús divulgatiu, d'acord amb l'ús de la sigla ADN. En àmbits especialitzats es tendeix a utilitzar la sigla anglesa DNA i en aquest cas, consegüentment, protecció a la DNAasa o protecció contra la DNAasa.
  • ca  protecció de la salut, n f
  • es  protección de la salud, n f
  • fr  protection de la santé, n f
  • en  health protection, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definición
Conjunt d'actuacions, pres­tacions, serveis i comportaments destinats a garantir la innocuïtat i salubritat dels productes alimentaris i de consum i a preser­var la salut d'una persona o una col·lectivitat davant els agents físics, químics i biològics presents al medi.
  • ca  radioprotecció, n f
  • ca  protecció radiològica, n f sin. compl.

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
En la utilització de les radiacions ionitzants, tècnica (mètodes i dispositius) que permet de protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives a les cèl·lules vives.
  • ca  proteic -a, adj
  • ca  proteínic -a, adj

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Relatiu o pertanyent a la proteïna.
  • ca  proteïna conjugada, n f
  • ca  proteid, n m sin. compl.
  • ca  proteïna composta, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Qualsevol de les proteïnes formades per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic. El grup comprèn les nucleoproteïnes, les mucoproteïnes, les lipoproteïnes, les cromoproteïnes, les fosfoproteïnes i les metal·loproteïnes.
  • ca  proteïforme, adj
  • es  proteico
  • es  proteiforme
  • fr  protéen
  • en  protean

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que canvia contínuament de forma.

Nota

  • La denominació proteïforme prové del nom de Proteu, déu que tenia el poder de canviar de forma.
  • ca  proteïna, n f
  • es  proteína
  • fr  protéine
  • en  protein

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d'aminoàcids (des de 100 fins a molts milers), mitjançant un enllaç peptídic. Tenen un pes molecular superior a 10.000 Da. Són essencials per a qualsevol forma de vida coneguda i tenen una determinada disposició en l'espai, condicionada per la seqüència d'aminoàcids. Hom divideix les proteïnes en dos grups principals: les escleroproteïnes (a i ß ceratina, col·lagen) i les esferoproteïnes o proteïnes globulars, de forma aproximadament esfèrica, solubles en aigua o en dissolucions salines; hom subdivideix aquestes darreres en histones, albúmines i globulines. Poden ésser aïllades dels teixits biològics per precipitació, per cromatografia, per ultracentrifugació, per electroforesi, etc. Les funcions més importants en el cos humà són: plàstica, de control genètic, energètica, de defensa, bioreguladora, reguladora del pH, fisicoquímica, de transport i hemostàtica. El valor nutritiu d'una proteïna depèn de la quantitat i de la proporció d'aminoàcids en la seva molècula, i de la seva relació amb els aminoàcids requerits per a la síntesi de proteïnes de l'organisme. Les proteïnes d'alt valor biològic són les animals i algunes de vegetals (soia, arròs).

Nota

  • La denominació proteïna prové del grec proteios 'primari'.
  • ca  proteïna 1.4, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Proteïna de la membrana eritrocítica, que s'uneix a les glicoforines.
  • ca  proteïna 3, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Proteïna de la membrana dels eritròcits, que travessa la doble capa de fosfolípids, separadament de les glicoforines. Servei de canal de transport d'anions.