Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  quist retroperitoneal benigne, n m

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Nefrologia

Definición
Quist situat a l'espai retroperitoneal no connectat amb les glàndules suprarenals o els ronyons.

Els quists retroperitoneals benignes poden ser d'origen mesotelial, mesonèfric, müllerià o broncogènic.
  • ca  quist pilonidal, n m
  • ca  malaltia del jeep, n f sin. compl.
  • ca  malaltia pilonidal, n f sin. compl.
  • ca  quist dermoide, n m sin. compl.
  • ca  quist sacrococcigeal, n m sin. compl.
  • en  jeep disease

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Quist del teixit cel·lular subcutani de la regió sacrococcigeal constituït per una cavitat petita, proveït d'un tracte principal, que comunica amb un petit orifici o orificis de la línia mediana, i d'uns tractes secundaris que connecten amb la part profunda del tracte principal. Els tractes del quist són anomenats sins pilonidals. Les parets del quist i dels sins presenten epiteli escatós, inconstant, i teixit de granulació. És freqüent l'observació de pèls que emergeixen pel si pilonidal principal. L'etiopatogènia no esta ben establerta i oscil·la entre un origen congènit per restes del conducte medul·lar embrionari, una inclusió dermoide i la teoria adquirida de la introducció tenebrant de pèls en el derma i en el teixit subcutani on produeixen una reacció de cos estrany. Es manifesta clínicament en forma d'un abscés per infecció secundària, afavorida per la presència de glàndules sudorípares en aquesta regió, o bé en forma d'una fístula (fístula pilonidal) secretant. Altres localitzacions descrites són: dits de les mans dels barbers, aixella, perineu, monyó d'amputació, llombrígol i regió suprapúbica. Es presenta en individus joves, preferentment del sexe masculí, hirsuts i amb pèls guixuts i negres, sovint de professions que obliguen a romandre moltes hores asseguts. Hom ha descrit el desenvolupament de carcinomes escatosos i carcinomes verrucosos (condilomes acuminats gegants) en aquestes lesions. Ha estat anomenat també, impròpiament, quist dermoide, però el dermoide extrarectal, que també s'infecta sovint, té unes característiques histològiques i patogèniques diferents.

Nota

  • L'ús de la denominació quist dermoide es considera impropi.
  • ca  esteatocistosoma, n m
  • ca  ateroma cutani, n m sin. compl.
  • ca  esteatoma, n m sin. compl.
  • ca  quist sebaci, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Tumoració formada a partir dels àcins i dels conductes excretors de les glàndules sebàcies.

Nota

  • Les denominacions esteatoma i quist sebaci es consideren obsoletes.
  • ca  quist epidermoide, n m
  • ca  quist d'inclusió epidèrmica, n m sin. compl.
  • ca  quist epidèrmic, n m sin. compl.
  • ca  quist queratínic, n m sin. compl.
  • ca  quist sebaci, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Quist originat en l'epiteli dels infundíbuls dels fol·licles pilosos i constituït per una paret d'epiteli estratificat amb grànuls de queratohialina, que conté una massa de restes queratíniques, caseoses i odoríferes. Les glàndules sebàcies corresponents estan atrofiades per pressió o inflamació. Es presenta en forma de node indolor, del color de la pell, tens, hemiesfèric, mòbil respecte als teixits subjacents, però adherent a la pell de sobre per mitjà de les restes del conducte glandular dilatat, el qual s'obre a la superfície cutània a través d'un porus petit, del qual pot fruir part del material intraquístic. Pot presentar-se en qualsevol lloc de la superfície cutània, però especialment la cara, el coll i el tronc. S'infecta sovint i forma un abscés, amb adherència, de primer inflamatòria i després fibrosa als teixits adjacents. La inoculació traumàtica pot originar un quist epidermoide en els dits i els palmells de les mans, les plantes dels peus i la regió subunguial, fenomen que també pot ocorre a qualsevol part de la pell després d'intervencions quirúrgiques (quist epidèrmic traumàtic o quist d'inclusió epidèrmica).

Nota

  • La denominació quist sebaci es considera obsoleta.
  • ca  quist serós, n m
  • ca  orrocist, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia patològica

Definición
Quist que conté un líquid clar o sèrum.

Nota

  • La denominació orrocist es considera obsoleta.
  • ca  higroma quístic, n m
  • ca  limfoangièctasi quística, n f sin. compl.
  • ca  limfoangioma quístic, n m sin. compl.
  • ca  quist limfàtic congènit, n m sin. compl.
  • ca  quist serós congènit, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Angiologia

Definición
Malformació tumoral del sistema limfàtic caracteritzada per la presència d'un quist multilocular, a vegades unilocular, de grans proporcions, que conté un líquid incolor, groguenc, verdós, a vegades hemàtic, localitzat predominantment en la cara lateral del coll i menys sovint a l'aixella, l'engonal, el mediastí i la regió retroperitoneal. S'observa gairebé sempre en el segon any de vida.
  • ca  quist sinovial, n m
  • ca  peritendinitis serosa, n f sin. compl.
  • ca  quist mixoide, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Reumatologia

Definición
Quist desenvolupat per la degeneració mixoide i el reblaniment quístic del teixit connectiu de la membrana sinovial articular (quist artosinovial) o de les beines tendinoses (quist tenosinovial). Les localitzacions més feqüents són la cara dorsal del canell, la porció radial de la cara ventral del canell, la cara ventral de les articulacions metacarpofalàngiques dels dits de les mans, el dors del peu, la cara anterointerna o anteroexterna del genoll, la fossa poplítia (quist de Baker) i diverses àrees articulars i lligamentoses de la columna vertebral (especialment del raquis lumbar i associats amb espondilosi).
  • ca  quist sinovial intraossi, n m

Anatomia patològica, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Quist sinovial situat a la regió subcondral d'un os prop de la superfície articular, morfològicament idèntic al típic quist sinovial de parts toves. Els ossos del maluc, el genoll i el turmell són els més afectats. És envoltat d'una zona de condensació òssia, sovint és multiloculat, i posseeix un contingut gelatinós. Cal distingir-lo del quist de detritus de l'artrosi.
  • ca  quist de detritus, n m
  • ca  quist subcondral, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Reumatologia

Definición
Formació quística subcondral, generalment múltiple, observada en l'artrosi, d'un diàmetre que oscil·la entre 2 i 20 mm, sovint piriforme i a vegades comunicant amb l'articulació.
  • ca  quist suprarenal, n m
  • ca  quist adrenal, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Nefrologia

Definición
Quist format en una glàndula suprarenal, a vegades molt gran (més de 30 cm de diàmetre), d'ordinari únic i ocasionalment bilateral, constituït per una paret formada per teixit fibrós parcialment calcificat, amb un contingut serós o hemàtic.

Es distingeixen dues varietats de quist suprarenal: el quist vascular, de contingut serós, multiloculat o proveït d'una membrana endotelial i que sovint conté teixit cortisosuprarenal en la seva paret, i el quist hemorràgic o pseudoquist, que conté sang coagulada i trombes hialins, amb teixit adrenal cortical en la paret externa fibrosa. Aquest darrer tipus pot constituir un component de la síndrome de Wiedemann-Beckwith. Molt rarament s'observen veritables quists suprarenals epitelials, possiblement derivats d'estructures mesotelials.