Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  receptor dominant, n m

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definición
Substància hipotètica, localitzada en el lloc d'acció del fàrmac, que combinada amb ell el fa capaç d'efectuar la seva acció fisiològica.
  • ca  receptor exteroceptiu, n m
  • ca  exteroceptor, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Neurologia

Definición
Estructura terminal dels nervis aferents, situada a la pell o les membranes mucoses especialment habilitada per a respondre a estímuls provinents de l'exterior del cos.
  • ca  receptor Fc, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Receptor dels limfòcits B on es fixa el fragment cristal·litzable (Fc) de la molècula de les immunoglobulines.
  • ca  receptor físic, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Cadascun dels receptors estimulats per canvis del medi del tipus físic (tèrmic, mecànic, etc).
  • ca  receptor de glutamat, n m
  • ca  receptor glutamatèrgic, n m
  • es  receptor de glutamato, n m
  • es  receptor glutamatérgico, n m
  • fr  récepteur au glutamate, n m
  • fr  récepteur du glutamate, n m
  • fr  récepteur glutamatergique, n m
  • en  glutamate receptor, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Receptor de membrana que té una especial afinitat pel glutamat.

Nota

  • Els receptors de glutamat poden ser metabotròpics o ionotròpics. Estan implicats en moltes funcions cerebrals essencials.
  • ca  receptor GP IIb/IIIa, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Glucoproteïna de la membrana de la plaqueta que actua de receptor per a la unió, entre altres proteïnes, del fibrinogen. Durant l'agregació plaquetària el fibrinogen s'uneix al seu receptor i estableix ponts d'unió entre plaquetes.
  • ca  receptor histaminèrgic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definición
Estructura molecular contínua en algunes cèl·lules efectores que respon a l'acció de la histamina. Hi ha receptors H1, responsables de la dilatació vascular i la contracció dels músculs llisos dels òrgans, especialment dels petits bronquis; i receptors H2, responsables de l'estimulació del cor, de la secreció gàstrica i la inhibició de les contraccions uterines. L'acció dels primers pot ésser blocada pels medicaments antihistamínics i antial·lèrgics habituals, mentre que la dels segons no.
  • ca  immunoreceptor, n m
  • ca  receptor immunitari, n m sin. compl.
  • es  inmunorreceptor, n m
  • fr  immunorécepteur, n m
  • en  immunoreceptor, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Receptor que intervé en mecanismes del sistema immunitari.

Nota

  • El terme immunoreceptor té un sentit funcional i agrupa genèricament tots els receptors que poden fer una funció determinada en relació amb la resposta immunitària.
  • ca  receptor interoceptiu, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Cadascun dels petits òrgans sensorials terminals, de formes diverses, capaços de rebre estímuls d'origen intern, mecànics (pressió, estirament) o químics (concentració d'oxigen, de diòxid de carboni, etc). Són situats en vasos sanguinis (caròtide, aorta), en vísceres, especialment les buides (aparell digestiu i urogenital) i a les càpsules connectives dels òrgans. També són anomenats interoceptors o interoreceptors.
  • ca  receptor lliure, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
En la teoria química d'Ehrich, són considerats receptors lliures els anticossos, les aglutinines, les lisines, etc, que es difonen lliurement pels humors orgànics.