Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  reflux gastroesofàgic, n m
  • es  reflujo gastroesofágico, n m
  • fr  reflux gastro-œsophagien, n m
  • en  gastroesophageal reflux, n

.FITXA REVISADA, Gastroenterologia

Definición
Reflux del contingut de l'estómac cap a l'esòfag que es produeix per diversos factors etiològics com la incompetència de l'esfínter esofàgic inferior com a mecanisme valvular antireflux, l'augment de la pressió intraabdominal o l'alteració de la capacitat de buidament esofàgic i que pot provocar una esofagitis de reflux.
  • ca  reflux hepatojugular, n m
  • ca  pols hepatojugular, n m sin. compl.
  • ca  reflex hepatojugular, n m sin. compl.
  • ca  signe de Plesch, n m sin. compl.

Angiologia, Cardiologia, Gastroenterologia

Definición
Turgència de les venes jugulars en comprimir l'abdomen, fenomen degut a la congestió hepàtica (fetge cardíac) que apareix en la insuficiència cardíaca congestiva. No és aconsellable comprimir directament la zona subcostal dreta, com era costum antigament, ja que és una maniobra dolorosa que pot condicionar l'aparició d'un reflex hepatojugular fals positiu. El dolor provocat pot induir una maniobra de Valsalva reflexa, la qual augmenta la pressió venosa central amb dilatació consecutiva de les venes jugulars.
Ingurgitació de les venes jugulars en prémer el fetge, observada en cas d'insuficiència cardíaca dreta, reflux hepatojugular. ((reflex hepatojugular))
  • ca  reflux intrarenal, n m

Angiologia, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Reflux d'orina cap al teixit parenquimatós renal que s'observa en les fases avançades de la nefropatia per reflux vesicouretral (estadis IV i V).

Es detecta una dilatació i tortuositat de l'urèter, hidronefrosi pièlica i calicina, i esborrament de les papil·les renals. L'afectació del parènquima renal es produeix per zones més o menys aïllades, sovint localitzades en el pol superior del ronyó, caracteritzades microscòpicament per hialinització glomerular, atròfia tubular i fibrosi intersticial, que s'alternen amb àrees de parènquima conservat. Macroscòpicament apareixen cicatrius irregulars molt característiques. Clínicament es manifesta en forma d'infeccions urinàries, hipertensió arterial i insuficiència renal (nefropatia glomerular per reflux).
  • ca  reflux vesicoureteral, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Nefrologia, Urologia

Definición
Reflux d'orina des de la bufeta urinària fins a l'urèter.

Les causes poden ser primàries (trajecte submucós de l'urèter excessivament curt, anomalia de la forma de l'orifici ureteral de la bufeta urinària, per exemple orifici ureteral de forat de golf) o secundàries a inflamacions de la unió vesicoureteral, obstrucció ureteral, bufeta neurògena, irradiació vesical, intervencions quirúrgiques sobre la part distal de l'urèter, etc). Evoluciona vers la nefropatia per reflex amb la instauració d'un reflex intrarenal.
  • ca  reforçant, adj

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia

Definición
Dit del medicament emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d'una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals. Molt sovint aquests preparats associen alguna vitamina, mineral o aminoàcid amb productes més perillosos, com ara andrògens, analèptics, antihistamínics o tranquil·litzants.
  • ca  refracció, n f
  • es  refracción
  • fr  réfraction
  • en  refraction

Disciplines de suport > Física

Definición
Modificació de la trajectòria d'un raig o del front d'una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents. La superfície d'unió dels dos medis rep el nom de superfície de refracció. Abans de la refracció, el raig és anomenat incident i, després, refractat. El punt d'unió entre el raig incident i el refractat és anomenat punt d'incidència. L'angle que forma el raig incident amb una línia perpendicular a la superfície de refracció en el punt d'incidència és l'angle d'incidència, mentre que l'angle format pel raig refractat i aquesta línia perpendicular, és l'angle de refracció.
  • ca  refracció acústica, n f

Disciplines de suport > Física

Definición
Fenomen consistent en la variació de la direcció de propagació d'una ona sonora, en passar d'un medi a un altre, deguda a la distinta velocitat de propagació del so en els dos medis.
  • ca  refracció dinàmica, n f

Oftalmologia

Definición
Refracció de l'ull durant l'acomodació.
  • ca  refracció doble, n f
  • ca  birefringència, n f sin. compl.

Oftalmologia

Definición
Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l'eix òptic. Consisteix en l'aparició de dos raigs refractats, anomenats ordinari i extraordinari, de manera que es produeix una doble imatge. Aquests dos raigs són polaritzats, raó per la qual aquest fenomen és aprofitat per a produir llum polaritzada.
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa. És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no paral·lela a l'eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l'índex de refracció varia segons l'angle incident. És una propietat característica d'alguns cristalls com el quars, l'espat d'Islàndia, la mica, el topazi, etc. ((birefringència))
  • ca  refracció estàtica, n f

Oftalmologia

Definición
Refracció ocular quan es paralitza l'acomodació.