Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  degeneració mucoidal, n f
  • ca  degeneració mixomatosa, n f sin. compl.
  • ca  degeneració mucoide, n f sin. compl.
  • ca  remolliment mucoide, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definición
Modificació de la substància fonamental del teixit conjuntiu, consistent en la formació de substància mucoide. S'observa normalment en el cordó umbilical i en diversos estats patològics, com és ara en el teixit subcutani dels pacients mixedematosos, en els tumors del teixit connectiu anomenats mixomes (fibromixoma, condromixoma), en els quists sinovials i quists dels meniscs i en la túnica mitjana de l'aorta en cas de síndrome de Marfan.
  • ca  remolliment groc, n m
  • ca  remolliment piriforme, n m sin. compl.
  • ca  remolliment polpós de Durand-Fardel, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia, Neurologia

Definición
Una de les fases del remolliment cerebral que segueix a la necrosi col·liquativa o bé també la degeneració grassa del remolliment vermell.
  • ca  remolliment groc, n m
  • ca  remolliment piriforme, n m sin. compl.
  • ca  remolliment polpós de Durand-Fardel, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia, Neurologia

Definición
Una de les fases del remolliment cerebral que segueix a la necrosi col·liquativa o bé també la degeneració grassa del remolliment vermell.
  • ca  remolliment vermell, n m
  • ca  encefalomalàcia vermella, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia, Neurologia

Definición
Forma de remolliment cerebral en què la zona de necrosi s'omple de sang, procedent bé dels capil·lars del voltant, bé de les venes eferents obstruïdes per trombosi.
  • ca  remor, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Soroll confús. Hom dona el nom de remor de l'orella a la sensació de brunzit o de xiulet sovint experimentada per una causa nerviosa.
  • ca  remotivació, n f

Salut mental > Psiquiatria, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tècnica de teràpia de grup emprada per a estimular les habilitats de comunicació i l'interès pel medi en pacients introvertits.
  • ca  mericisme, n m
  • ca  remugament, n m sin. compl.
  • ca  ruminació, n f sin. compl.
  • es  mericismo, n m
  • es  rumiación, n f
  • fr  mérycisme, n m
  • fr  rumination, n f
  • en  merycism, n
  • en  rumination disorder, n

.FITXA REVISADA, Salut mental

Definición
Trastorn consistent en el fet que els aliments ingerits retornin a la boca, voluntàriament o involuntàriament, per ésser novament mastegats.

Nota

  • El mericisme és un fenomen rar, propi dels infants menors d'un any.

    La denominació mericisme prové del grec merykismós 'ruminació'.
  • ca  remugament, n m
  • es  rumiación
  • fr  rumination
  • en  rumination

Gastroenterologia, Veterinària

Definición
Procés típic de la ingestió i digestió d'aliments dels remugants, en què l'aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat i es barreja amb el mucus, retorna a la boca, és mastegat de bell nou, per a passar després al reticle i al llibret, i posteriorment al quall, on és efectuada la veritable digestió.
  • ca  remugant, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Gastroenterologia, Salut mental, Veterinària

Definición
Remugador, que remuga.
  • ca  remugant, n m
  • ca  ruminant, n m sin. compl.
  • es  rumiante

Gastroenterologia, Veterinària

Definición
Subordre d'animals mamífers, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu. L'estómac és dividit en quatre compartiments anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall. En són representants típics, entre d'altres, els bòvids, les ovelles i les cabres.