Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  resolutiu -iva, adj
  • ca  resolvent, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que té la virtut de resoldre.
  • ca  resolutiu -iva, adj
  • ca  resolvent, adj sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.
  • ca  resolutiu -iva, adj
  • ca  resolvent, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que té la virtut de resoldre.
  • ca  resorcinol, n m
  • ca  resorcina, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definición
1,3-benzendiol, de fórmula C6H6O2, un fenol dihidroxílic derivat del benzè. És bactericida i fungicida i té propietats queratolítiques. És emprat en el tractament de l'acne, la tinya, l'èczema, la psoriasi i la dermatitis seborreica. El seu derivat monoacetilat allibera gradualment el resorcinol i, per tant, exerceix una acció més lleu però més duradora.
  • ca  resorcinisme, n m

Angiologia, Nefrologia, Neurologia, Toxicologia

Definición
Emmetzinament crònic amb resorcinol que provoca metahemoglobinèmia i lesions als capil·lars, el ronyó, el cor i el sistema nerviós.
  • ca  resorcinol, n m
  • ca  resorcina, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definición
1,3-benzendiol, de fórmula C6H6O2, un fenol dihidroxílic derivat del benzè. És bactericida i fungicida i té propietats queratolítiques. És emprat en el tractament de l'acne, la tinya, l'èczema, la psoriasi i la dermatitis seborreica. El seu derivat monoacetilat allibera gradualment el resorcinol i, per tant, exerceix una acció més lleu però més duradora.
  • ca  resorció, n f
  • es  resorción
  • fr  résorption
  • en  resorption

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Absorció per un teixit orgànic o pel torrent circulatori d'un humor o d'un material orgànic, natural o patològic.
  • ca  resorció dental, n f

Odontoestomatologia

Definición
Pèrdua del cement o també de la dentina d'una dent. És anomenada externa quan afecta la porció apical, i interna quan l'alteració prové de la polpa.
  • ca  resorció òssia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Resorció del teixit ossi deguda a l'activitat osteoclàstica. L'hormona paratiroidal estimula la resorció i la formació òssies, però en general el balanç és favorable a la resorció. La calcitonina, en canvi, inhibeix la resorció òssia.
  • ca  resorció tubular, n f

Nefrologia

Definición
Resorció a través del túbul renal de la major part de l'aigua i dels soluts filtrats pel glomèrul.

La resorció tubular és quantitativament molt elevada, ja que dels 170 litres filtrats cada dia se n'excreten solament al voltant d'un i mig.