Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  respiració de roda dentada, n f
  • ca  respiració entretallada, n f sin. compl.
  • ca  respiració espasmòdica, n f sin. compl.
  • ca  respiració interrompuda, n f sin. compl.

Pneumologia

Definición
Respiració en la qual els sons inspiratori i expiratori es produeixen partits en dos o més sons separats.
  • ca  respiració meningítica, n f

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Irregularment interrompuda cada 10-15 segons, es considera indici de gravetat del procés. Dormint, és completament normal.
  • ca  respiració muda, n f

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Absència de murmuri vesicular i de tot altre soroll respiratori damunt una regió toràcica; és conseqüència de la consolidació del pulmó subjacent o d'embassament de pleura.
  • ca  respiració de Corrigan, n f
  • ca  respiració cerebral, n f sin. compl.
  • ca  respiració nerviosa, n f sin. compl.
  • ca  signe de Corrigan, n m sin. compl.

Neurologia, Pneumologia

Definición
Respiració superficial i al mateix temps fatigosa que hom ha descrit antigament en les malalties cerebrals.
  • ca  respiració paradoxal, n f

Pneumologia

Definición
Respiració en la qual un pulmó, o una part d'aquest, es desinfla durant la inspiració i s'infla durant l'expiració, observada en el pneumotòrax obert.
  • ca  respiració de Cheyne-Stokes, n f
  • ca  dispnea de Cheyne-Stockes, n f sin. compl.
  • ca  respiració cíclica, n f sin. compl.
  • ca  respiració periòdica, n f sin. compl.
  • ca  signe de Cheyne-Stokes, n m sin. compl.

Neurologia, Pneumologia

Definición
Ritme respiratori que hom observa en els estats de coma amb afectació dels centres nerviosos respiratoris, caracteritzat per respiracions ràpides que van augmentant d'amplitud, després disminueixen fins a produir-se una apnea, després de la qual tornen els moviments respiratoris creixents.
  • ca  respiració interna, n f
  • ca  respiració cel·lular, n f sin. compl.
  • ca  respiració tissular, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Conjunt de reaccions d'oxidació-reducció dels organismes heteròtrofs aerobis, per mitjà de les quals obtenen l'energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals. Hom hi distingeix tres fases: fase I o de formació oxidant de l'acetilcoenzim A, a partir del piruvat, dels àcids grassos i dels aminoàcids; fase II o degradació de les restes acetil de l'acetilcoenzim A, per mitjà del cicle de Krebs dels àcids tricarboxílics, per tal de produir diòxid de carboni i àtoms d'hidrogen; i fase III o de transport d'electrons equivalents als àtoms d'hidrogen fins a l'oxigen molecular, procés acompanyat de la fosforilació acoblada del difosfat d'adenosina.
  • ca  respiració tubular, n f
  • ca  respiració bronquial, n f sin. compl.
  • ca  respiració tubària, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Respiració que té un so semblant al que es produeix quan hom bufa a través d'un tub. És auscultat en els focus de condensació pulmonar.
  • ca  respiració tubular, n f
  • ca  respiració bronquial, n f sin. compl.
  • ca  respiració tubària, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Respiració que té un so semblant al que es produeix quan hom bufa a través d'un tub. És auscultat en els focus de condensació pulmonar.
  • ca  respiració vesiculocavernosa, n f
  • ca  respiració vesiculocavitària, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Respiració cavernosa amb característiques de murmuri vesicular. Indica una cavitat envoltada per teixit pulmonar sa.