Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  rochalimea, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Rochalimaea sp) de la família de les rickettsiàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils curts (0,3-0,5 µ × 1,0-1,7 µ), molt semblants a les cèl·lules del gènere rickèttsia, del qual va escindir-se. Són aerobis i poden créixer en cultiu axènic. R. quintana causa la febre de les trinxeres i es transmet pel poll humà (Pediculus humanus).

Nota

  • La denominació rochalimea prové del nom de Henrique da Rocha-Lima, bacteriòleg brasiler.
  • ca  rociverina, n f
  • es  rociverina
  • fr  rocivérine
  • en  rociverine
  • CAS  53716-44-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antiespasmòdic
  • ca  rocuroni, n m

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Blocador neuromuscular que bloca de manera reversible i competitiva els receptors colinèrgics de la placa neuromotriu i produeix una paràlisi muscular de tipus flàccid.

Nota

  • El rocuroni s'empra com a coadjuvant en l'anestèsia general, per a facilitar la intubació intratraqueal i relaxar la musculatura esquelètica durant la cirurgia o la ventilació mecànica.
  • ca  vertigen, n m
  • ca  cap-rodo, n m sin. compl.
  • ca  rodament de cap, n m sin. compl.
  • es  vértigo
  • fr  vertige
  • en  dizziness
  • en  giddiness
  • en  vertigo

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Sensació il·lusòria de rotació o de desplaçament de l'ambient (vertigen objectiu) o del propi cos respecte de l'ambient (vertigen subjectiu). És el resultat d'una alteració dels òrgans auriculars de l'equilibri, o de les vies o els centres del sistema nerviós central; en el primer cas el vertigen és anomenat perifèric, i en el segon, central.

Nota

  • La denominació vertigen prové del llatí vertigo -iginis.
  • ca  rodamina, n f

Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Família de colorants derivats del xantè, de caràcter bàsic i coloració vermella, més acolorits els derivats N-alquil substituïts. L'istiocianat de rodamina ofereix una fluorescència intensa, característica que permet el marcatge d'anticossos en tècniques d'immunofluorescència.
  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
  • ca  rodenticida, adj

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Veterinària

Definición
Dit de l'agent capaç de matar els rosegadors, especialment les rates i els ratolins.

Nota

  • La denominació rodenticida està formada a partir del llatí rodens rodentis 'que rosega' i caedo 'matar'.
  • ca  rodet genital, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Cadascuna de les dues elevacions de l'ectoderma que envolten la base del fal·lus fetal, durant el període indiferent del desenvolupament dels òrgans genitals externs i que originen els llavis majors en la dona i l'escrot en l'home.