Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sifílide pustulosa, n f
  • ca  sifílide acneïforme, n f sin. compl.
  • ca  sifílide ectimatosa, n f sin. compl.
  • ca  sifílide impetiginosa, n f sin. compl.
  • ca  sifílide varioliforme, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Manifestació cutània rara de la sífilis secundària, distribuïda per la cara, el tronc i les extremitats, consistent en elements pustulosos que evolucionen cap a una ulceració superficial; si és més profunda és anomenada sifílide ectimatosa.
  • ca  condiloma pla, n m
  • ca  condiloma latum, n m sin. compl.
  • ca  placa erosiva, n f sin. compl.
  • ca  placa mucosa, n f sin. compl.
  • ca  sifílide vegetant, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Varietat de condiloma de la regió genital, localitzat preferentment en el coll uterí, i menys sovint en el prepuci, de configuració plana o sèssil, i també múltiple.

Nota

  • La denominació sifílide vegetant s'usava antigament.
  • ca  sifilometria, n f
  • ca  sifilimetria, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mesura del grau d'afectació de l'organisme per la sífilis; dit de les proves serològiques que, segons el grau de positivitat, indiquen la intensitat de la infecció.
  • ca  sífilis, n f
  • ca  lues, n f sin. compl.
  • ca  mal veneri, n m sin. compl.
  • es  lúes, n f
  • es  sífilis, n f
  • fr  luès, n f
  • fr  syphilis, n f
  • en  lues, n
  • en  syphilis, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia de transmissió sexual causada per l'espiroqueta Treponema pallidum, que produeix lesions cutànies i viscerals de diferent gravetat i extensió segons l'etapa de la malaltia.

Nota

  • La sífilis evoluciona en tres períodes, primari, secundari i terciari.

    Antigament havia estat una malaltia epidèmica, però actualment és endèmica.

    La denominació sífilis prové del nom del pastor Syphilus, protagonista d'un poema de Girolamo Fracastoro (1530), que contreu la malaltia. La denominació lues prové del llatí lues 'epidèmia, plaga'.
  • ca  sífilis adquirida, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Denominació imprecisa de la sífilis adquirida per contacte sexual, per tal de distingir-la de la sífilis congènita, que també és adquirida, bé que ho és a través de la placenta. Clínicament hom distingeix els períodes primari, secundari, latent i terciari, corresponents a les anomenades sífilis primària, secundària, latent i terciària.
  • ca  sífilis cardiovascular, n f

Malalties i síndromes, Angiologia, Cardiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Endoarteritis obliterant que afecta els vasos dels vasos (vasa vasorum) de l'aorta, amb necrosi de la túnica mitjana i formació subsegüent d'aneurismes i alteracions saculars. Hi ha predilecció per l'afectació de l'aorta ascendent i la vàlvula aòrtica. Actualment és molt poc freqüent.
  • ca  sífilis concepcional, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Sífilis que hom creia transmesa del fetus a la mare durant l'embaràs.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  sífilis congènita, n f
  • ca  heredolues, n f sin. compl.
  • ca  heredosífilis, n f sin. compl.
  • ca  sífilis fetal, n f sin. compl.
  • ca  sífilis hereditària, n f sin. compl.
  • es  heredosífilis
  • fr  hérédo-syphilis
  • en  heredosyphilis

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Sífilis transmesa de la mare al fetus, a través de la placenta, durant la gestació. La infecció del fetus ocorre generalment a partir del tercer mes de l'embaràs. Pot produir un avortament, un part prematur o l'aparició de signes actius de la malaltia poques setmanes després del naixement (sífilis congènita precoç) o bé molt més tardanament (sífilis congènita tardana).

Nota

  • L'ús de la denominació heredosífilis es considera impropi.
  • ca  sífilis congènita precoç, n f
  • ca  sífilis del lactant, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Sífilis congènita que es manifesta durant la tercera setmana de vida o bé als 2 o 3 mesos d'edat. Les formes anatomoclíniques més importants són la coriza sifilítica, el pèmfig sifilític o sifílide pemfigoide, les lesions òssies (dactilitis sifilítica, epifisitis amb pseudoparàlisi de Parrot), poliadenopaties, esplenomegàlia, hepatitis intersticial, neurolues (meningitis crònica, hidrocefàlia, atròfia òptica) i iritis luètica.
  • ca  sífilis congènita tardana, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Sífilis congènita manifestada després de la lactància, especialment la que es presenta entre els 8 i els 15 anys d'edat. Les lesions més importants són la queratitis intersticial, la periostitis, l'embassament bilateral dels genolls (articulació de Clutton) i la neurolues (tabes dorsal, paràlisis dels membres, afectació del nervi acústic amb sordesa, atròfia òptica, demència, crisis epilèptiques). Són molt característics de la malaltia els anomenats estigmes sifilítics: dents de Hutchinson, cicatrius corneals, tíbia de sabre, boqueres, nas de sella, molars de mora i engruiximent unilateral del terç intern de la clavícula (signe de Higouménakis).