Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  síndrome de Hamman-Rich, n f
  • ca  alveolitis fibrosant criptogenètica, n f sin. compl.
  • ca  fibrosi de Hamman-Rich, n f sin. compl.
  • ca  fibrosi pulmonar idiopàtica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Cardiologia, Pneumologia

Definición
Fibrosi intersticial, aguda o crònica, dels pulmons, de causa desconeguda, que evoluciona vers una insuficiència cardíaca dreta i cor pulmonar.
Pneumònia intersticial de causa desconeguda, que apareix entre els 40 i els 70 anys de vida, caracteritzada per dispnea d'esforç progressiva, tos seca persistent, de diversos mesos d'evolució, raneres crepitants, acropàquia, VSG elevada, anticossos antinuclears positius en un 20% dels casos i factor reumatoide positiu en un 25% dels casos. En les fases avançades apareix insuficiència respiratòria progressiva, cor pulmonar i hipertensió pulmonar. ((fibrosi pulmonar idiopàtica))
  • ca  síndrome de Hanhart, n f

Malalties i síndromes

Definición
Síndrome congènita caracteritzada per micrognàtia intensa, arrel nasal alta, fissures palpebrals, orelles d'implantació baixa i absència variable dels dits o de les extremitats.
  • ca  malaltia de Hanot, n f
  • ca  diabetis biliar, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hanot, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definición
Cirrosi hepàtica hipertròfica amb icterícia crònica. És una malaltia rara que evoluciona lentament, a brots, amb hepatosplenomegàlia i sense ascites. La funció hepàtica resulta poc afectada. Actualment, aquesta malaltia és inclosa entre les formes cròniques d'hepatitis colangiolítica.
  • ca  síndrome de Pancoast, n f
  • ca  síndrome de Hare, n f sin. compl.
  • ca  síndrome del gangli estrellat, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Oncologia i radioteràpia, Pneumologia

Definición
Síndrome provocada per un tumor del solc pulmonar superior, en general un carcinoma de cèl·lules escatoses, que envaeix la paret toràcica i produeix destrucció costal. Es manifesta per dolor, parestèsies i hipoestèsia del membre superior i síndrome de Bernard-Horner.
  • ca  síndrome de Harkavi, n f

Malalties i síndromes, Pneumologia

Definición
Localització pulmonar de la periarteritis nodosa de forma asmàtica, amb eosinofília i, a vegades pleuritis, pericarditis i trastorns nerviosos associats.
  • ca  síndrome de Harris, n f

Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definición
Hiperinsulinisme provocat tant per una hiperplàsia com per un tumor dels illots de Langerhans.
  • ca  síndrome de Hassin, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Protrusió de l'orella del costat de la lesió, combinada amb síndrome de Bernard-Horner, en les lesions del simpàtic cervical.
  • ca  nínxol de Haudek, n m
  • ca  niu de Haudek, n m sin. compl.
  • ca  signe de Haudek, n m sin. compl.
  • ca  síndrome de Haudek, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Imatge diverticular, en forma de dit de guant, proveïda d'una cambra d'aire i un nivell horitzontal, expressió radiològica de molts ulcus gàstrics.
  • ca  síndrome de la sudoració gustatòria, n f
  • ca  síndrome de Haxton, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Síndrome observada en algun cas de simpatectomia toràcica superior, en menjar aliments molt condimentats o xocolata, caracteritzada per l'aparició de sudoració i enrogiment de la cara i el crani. És indicativa que la simpatectomia ha produït una denervació incompleta o que hi ha una regeneració simpàtica.
  • ca  anèmia hemolítica, n f
  • ca  icteroanèmia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hayem-Widal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Widal, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Anèmia secundària a una disminució del període normal de supervivència dels eritròcits, acompanyada d'un increment de l'eritropoesi del moll de l'os (reticulocitosi) i del catabolisme de l'hemoglobina (hiperbilirubinèmia indirecta), i una disminució de l'haptoglobina i de l'hemopexina sèriques. En l'hemòlisi, l'anèmia només apareix quan la resposta eritropoètica és insuficient per a mantenir la concentració sanguínia de l'hemoglobina dins de la seva taxa normal. Per bé que les causes d'hemòlisi són molt diverses, hom classifica les anèmies hemolítiques en corpusculars, degudes a un defecte congènit dels eritròcits, i extracorpusculars, secundàries a alteracions adquirides del medi que envolta els eritròcits. Hom distingeix també entre anèmies hemolítiques intravasculars, si la destrucció eritrocítica s'esdevé en la circulació sanguínia, i extravasculars, si ocorre preferentment en el sistema mononuclear fagocític.