Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  solc nimfocaruncular, n m
  • ca  solc nimfohimenal, n m sin. compl.
  • ca  solc vulvohimenal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Solc circular que separa la vora adherent de l'himen dels llavis menors de la vulva.
  • ca  soldanel·la, n f
  • nc  Soldanella alpina

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les primulàcies, pròpia de prats i roquissars dels Pirineus, l'arrel de la qual té acció purgant.
  • ca  soldar-se, v intr pron

Traumatologia i ortopèdia

Definición
Unir-se els dos trossos d'un os trencat.
  • ca  insolació, n f
  • ca  assolellada, n f sin. compl.
  • ca  cop de sol, n m sin. compl.
  • ca  heliosi, n f sin. compl.
  • ca  ictus del sol, n m sin. compl.
  • ca  siriasi, n f sin. compl.
  • ca  solellada, n f sin. compl.
  • es  insolación
  • fr  coup de soleil
  • fr  insolation
  • en  insolation
  • en  sunstroke

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Conjunt de fenòmens provocats en l'home per una exposició excessiva als raigs solars: febrada, cefalàlgia, vertigen, al·lucinacions, desvari, coma.

Nota

  • La denominació siriasi prové del grec seírios 'ardent'.
  • ca  soleno-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Forma prefixada del mot grec solén, que significa conducte o canal, de forma tubular o de solc.
  • ca  solenoma, n m

Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Carcinoma de l'endometri, conegut amb el nom d'endometrioma.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  soli, n m
  • ca  sòleus, n m sin. compl.
  • es  sóleo

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Múscul ampli i gruixut, situat sota els bessons, que s'insereix, per dalt, en la tíbia, el peroné i en una cinta arciforme entre aquests dos ossos, anomenada arc del soli, i que acaba, per baix, en una aponeurosi terminal, la qual s'insereix a l'aponeurosi dels bessons per tal de formar el tendó d'Aquil·les. Té la mateixa acció que els bessons, és a dir, estendre el peu per sobre la cama.
Origen, terç superior del peroné, línia obliqua de la tíbia, arc tendinós del soli; inserció, calcani mitjançant el tendó d'Aquil·les; innervació, ciàtic popliti intern, tibial posterior; acció, flexió plantar del peu. ((soli, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació soli prové del llatí solea sola 'sandàlia'.
  • ca  soli, n m
  • ca  sòleus, n m sin. compl.
  • es  sóleo

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Múscul ampli i gruixut, situat sota els bessons, que s'insereix, per dalt, en la tíbia, el peroné i en una cinta arciforme entre aquests dos ossos, anomenada arc del soli, i que acaba, per baix, en una aponeurosi terminal, la qual s'insereix a l'aponeurosi dels bessons per tal de formar el tendó d'Aquil·les. Té la mateixa acció que els bessons, és a dir, estendre el peu per sobre la cama.
Origen, terç superior del peroné, línia obliqua de la tíbia, arc tendinós del soli; inserció, calcani mitjançant el tendó d'Aquil·les; innervació, ciàtic popliti intern, tibial posterior; acció, flexió plantar del peu. ((soli, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació soli prové del llatí solea sola 'sandàlia'.
  • ca  metodisme, n m
  • ca  solidisme, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Doctrina mèdica influïda per Asclepíades de Prusa, que propugnà Temisó de Laodicea (segle I aC). Defensa que les malalties deriven de l'equilibri entre partícules sòlides (àtoms) i els espais (porus) que hi ha entre elles; la contracció dels porus seria la causa de les malalties agudes, i la relaxació la de les cròniques. S'oposa a la doctrina humoral d'Hipòcrates.
Doctrina patogenètica obsoleta segons la qual totes les malalties procedeixen dels canvis experimentats per les parts sòlides de l'organisme, llur contracció o llur expansió, per exemple. Oposada a la teoria humoral d'Hipòcrates, fou defensada per l'escola d'Alexandria. ((solidisme))
  • ca  solifenacina, n f
  • es  solifenacina
  • fr  solifénacine
  • en  solifenacin
  • CAS  242478-37-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antagonista muscarínic; emprat en el tractament de la incontinència urinària