Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sordesa coclear, n f
  • ca  sordesa sensorial, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definición
Sordesa produïda per una degeneració de l'òrgan de Corti. Les sordeses coclears més significatives són la presbiacúsia, la tòxica, la degenerativa, la de la hidropesia laberíntica i la del trauma sonor.
  • ca  sordesa cortical, n f

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Sordesa produïda per una lesió al còrtex cerebral.
  • ca  sordesa d'Alexander, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Afecció congènita deguda a una aplàsia coclear.
  • ca  sordesa de calderer, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Sordesa professional produïda per trauma sonor.
  • ca  sordesa de transmissió, n f
  • ca  sordesa de conducció, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definición
Pèrdua auditiva produïda per una alteració en el transport de la vibració sonora a través de l'orella externa o de la caixa timpànica. En l'exploració, s'observa una conservació de la conducció òssia a l'audiograma i en les proves amb diapasons (Rinne negatiu). L'otoesclerosi i l'otitis serosa en són les causes més freqüents en l'adult i en l'infant, respectivament.
  • ca  sordesa de Michel, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Sordesa congènita deguda a la manca total de desenvolupament de l'orella interna.
  • ca  sordesa de Mondini, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Afecció congènita deguda a l'agenèsia de l'òrgan de Corti i l'aplàsia del laberint.
  • ca  sordesa de percepció, n f

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Pèrdua auditiva produïda per una alteració de l'òrgan de Corti (sordesa coclear) o de la via auditiva (sordesa retrococlear).
  • ca  sordesa de Scheibe, n f

Otorrinolaringologia

Definición
Sordesa congènita per aplàsia del sàcul i del conducte coclear.
  • ca  sordesa de transmissió, n f
  • ca  sordesa de conducció, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definición
Pèrdua auditiva produïda per una alteració en el transport de la vibració sonora a través de l'orella externa o de la caixa timpànica. En l'exploració, s'observa una conservació de la conducció òssia a l'audiograma i en les proves amb diapasons (Rinne negatiu). L'otoesclerosi i l'otitis serosa en són les causes més freqüents en l'adult i en l'infant, respectivament.