Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  timina, n f
  • ca  5-metiluracil, n m sin. compl.
  • es  5-metiluracilo, n m
  • es  timina, n f
  • fr  thymine, n f
  • en  thymine, n
  • sbl  T

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Base pirimidínica constituent de la timidina, dels nucleòtids que en deriven i del DNA.
  • ca  timió, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Berruga cutània.

Nota

  • La denominació timió prové del grec thymion 'berruga'.
  • ca  timiperona, n f
  • es  timiperona
  • fr  timipérone
  • en  timiperone
  • CAS  57648-21-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
neurolèptic
  • ca  timitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Inflamació del tim.
  • ca  farigola, n f
  • ca  estremuncell, n m sin. compl.
  • ca  frígola, n f sin. compl.
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.
  • ca  timó, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes o herbes perennes subllenyoses (Thymus sp), de la família de les labiades, integrat per entre 40 i 100 espècies, segons el criteri adoptat, esteses principalment per les terres temperades de l'Antic Continent, algunes de les quals són medicinals, com ara la farigola (Th. vulgaris) i el serpoll (Th.serpyllum) .
  • ca  gitam, n m
  • ca  lletimó, n m sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  dictamo blanco
  • es  dictamo real
  • es  fraxinela
  • es  fresnillo
  • fr  dictame
  • fr  fraxinelle
  • nc  Dictamnus hispanicus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, que creix en boscs d'alzina i de pi blanc a la terra baixa. Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.
Planta herbàcia perenne (Dictamus albus), de la família de les rutàcies. Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals. ((lletimó))
  • ca  serpoll, n m
  • ca  farigola, n f sin. compl.
  • ca  farigoleta, n f sin. compl.
  • ca  salsa de pastor, n f sin. compl.
  • ca  serfull, n m sin. compl.
  • ca  timó de prat, n m sin. compl.
  • ca  timó negre, n m sin. compl.
  • es  serpilo
  • es  serpol
  • fr  serpolet
  • en  wildthyme
  • nc  Thymus serpyllum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica de fulla persistent de la família de les labiades, que es fa en roquissars, pastures seques i rasos dels Pirineus i altres zones muntanyoses del Mediterrani. Les summitats florides que es recol·lecten a l'abril o el maig, en infusió o en decuit, tenen virtuts tòniques, expectorants i antiespasmòdiques. Com a ús extern, han estat emprades per a desinfectar ferides i contra els dolors reumàtics.

Nota

  • L'ús de la denominació farigola es considera impropi.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  serpoll, n m
  • ca  farigola, n f sin. compl.
  • ca  farigoleta, n f sin. compl.
  • ca  salsa de pastor, n f sin. compl.
  • ca  serfull, n m sin. compl.
  • ca  timó de prat, n m sin. compl.
  • ca  timó negre, n m sin. compl.
  • es  serpilo
  • es  serpol
  • fr  serpolet
  • en  wildthyme
  • nc  Thymus serpyllum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica de fulla persistent de la família de les labiades, que es fa en roquissars, pastures seques i rasos dels Pirineus i altres zones muntanyoses del Mediterrani. Les summitats florides que es recol·lecten a l'abril o el maig, en infusió o en decuit, tenen virtuts tòniques, expectorants i antiespasmòdiques. Com a ús extern, han estat emprades per a desinfectar ferides i contra els dolors reumàtics.

Nota

  • L'ús de la denominació farigola es considera impropi.