Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tiòfil -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Dit dels bacteris el desenvolupament dels quals depèn de la presència de sofre elemental o combinat.
  • ca  tiòfil -a, adj

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Dit de l'organisme que presenta afinitat pel sofre o els seus composts.
  • ca  tioflavina T, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Emprada per a detectar amiloide, al qual infon una fluorescència groga especifica.
  • ca  tioform, n m

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Ditiosalicilat de bismut, emprat a l'exterior com a antisèptic no tòxic, i a l'interior com a desinfectant intestinal. En rigor, és un succedani del iodoform.
  • ca  tiogen -ògena, adj

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definición
Que produeix sofre; dit especialment de certs bacteris que sintetitzen composts sulfurosos complexos com un producte de llur metabolisme.
  • ca  tioglicolat sòdic d'antimoni, n m

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Antimonial trivalent que ha estat utilitzat per lluitar contra les leishmaniosis i les esquistosomosis.
  • ca  tioglucosa, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Glucosa sintètica que conté un grup sulfhidril en substitució de l'oxigen del grup aldehid.
  • ca  tioglucosa àurica, n f

Endocrinologia i nutrició, Recerca, metodologia i estadística, Disciplines de suport > Química

Definición
Compost de glucosa, or i sofre que indueix els animals de laboratori a menjar en excés. És emprada en els estudis dels mecanismes reguladors de la fam i la sacietat.
  • ca  tioguanina, n f
  • es  tioguanina, n f
  • fr  tioguanine, n f
  • en  tioguanine, n
  • CAS  154-42-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia, Urologia

Definición
Antineoplàstic derivat de la mercaptopurina, emprat en el tractament de la leucèmia aguda i la leucèmia granulocítica crònica, i en el d'algunes nefrosis.

Nota

  • La denominació tioguanina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tiol, n m
  • ca  mercaptà, n m sin. compl.
  • ca  tioalcohol, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d'un grup -SH enllaçat directament a un àtom de carboni. Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli i tenen aplicació com a intermedis en síntesi orgànica, com a intermedis en la preparació d'insecticides, herbicides i fungicides, com a odoritzants per a gas i en la indústria farmacèutica.

Nota

  • La denominació mercaptà s'usava antigament.