Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  trompa de Fal·lopi, n f
  • ca  conducte ovàric, n m sin. compl.
  • ca  metrosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  oviducte, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa uterina, n f sin. compl.
  • ca  tub fal·lopià, n m sin. compl.
  • ca  tuba uterina, n f sin. compl.
  • es  oviducto
  • es  salpinge
  • fr  oviducte
  • en  oviduct
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Tub membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent, situat entre els fulls del lligament ample. L'extremitat externa, anomenada pavelló, és lliure i recull l'òvul per transportar-lo fins a l'úter.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  tub gàstric de Beck, n m
  • ca  esofagogastroplàstia longitudinal tubular, n f sin. compl.
  • ca  mètode de Beck, n m sin. compl.
  • es  tubo gástrico de Beck, n m
  • fr  tube gastrique de Beck, n m
  • en  Beck gastric tube, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt

Definición
Derivació de l'esòfag a un conducte tubular gàstric amb una longitud suficient perquè el tub gàstric arribi a poder-se anastomitzar amb la part proximal de l'esòfag seccionat.

Nota

  • La derivació es realitza a partir d'una gastrotomia longitudinal de les parets anterior i posterior gàstrica, suturades entre si per crear un tub comunicat amb l'antre gàstric, on conflueix amb la resta de l'estómac, que segueix la curvatura major gàstrica.

    És un mètode de reconstrucció del trànsit digestiu en casos d'estenosi esofàgica, en què l'esòfag distal conserva la comunicació amb l'estómac i la deglució permet l'arribada del bol alimentari a la base del tub situat a l'antre gàstric per una via paral·lela a la fisiològica normal.
  • ca  canal neural, n m
  • ca  tub cerebromedul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub medul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub neural, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definición
Conducte format a partir de la canal neural de l'embrió i que donarà lloc al sistema nerviós; també és anomenat tub neural.
Tub embrionari format per la reunió de les vores del solc neural i que dona lloc al sistema nerviós. L'embrió proveït d'aquesta estructura o esbós nerviós deixa d'ésser anomenat gàstrula per a denominar-se nèrula. ((tub neural))
  • ca  canal neural, n m
  • ca  tub cerebromedul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub medul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub neural, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definición
Conducte format a partir de la canal neural de l'embrió i que donarà lloc al sistema nerviós; també és anomenat tub neural.
Tub embrionari format per la reunió de les vores del solc neural i que dona lloc al sistema nerviós. L'embrió proveït d'aquesta estructura o esbós nerviós deixa d'ésser anomenat gàstrula per a denominar-se nèrula. ((tub neural))
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  tub ovàric, n m
  • ca  cordó de Pflüger, n m sin. compl.
  • ca  tub de Pflüger, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Cadascun dels grups de cèl·lules de la capa cortical de l'ovari embrionari, que es diferencien en oòcits primaris.
  • ca  tub salival, n m
  • ca  conducte salival, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

  • ca  trompa, n f
  • ca  tuba, n f sin. compl.
  • es  trompa
  • fr  trompe
  • en  tube

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Nom donat a diversos òrgans que per la seva forma tubular o per la seva cavitat cònica tenen semblança amb una trompa.