Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  tènia omental, n f
  • ca  tènia epiploica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Cinta longitudinal del còlon transvers que correspon a la inserció de l'epipló major.
  • ca  tènia solitària, n f
  • ca  tènia armada, n f sin. compl.
  • ca  tènia cucurbitina, n f sin. compl.
  • ca  tènia de l'home, n f sin. compl.
  • ca  tènia dentada, n f sin. compl.
  • ca  tènia pel·lúcida, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Platihelmint (T. solium) que presenta una doble corona de ganxos a l'escòlex i que pot contenir fins a 1.000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d'ous, i s'alliberen amb els excrements. Les persones s'infecten en ingerir carn de porc poc cuita.
  • ca  tènia pilòrica, n f
  • ca  lligament pilòric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Cadascuna de les bandes que resulten de l'engruiximent de la capa muscular longitudinal de l'estómac, situades a les cares anterior i posterior de l'antre pilòric.

Nota

  • L'ús de la denominació lligament pilòric es considera impropi.
  • ca  estria semicircular, n f
  • ca  cinta semicircular, n f sin. compl.
  • ca  estria terminal, n f sin. compl.
  • ca  fascicle de Foville, n m sin. compl.
  • ca  tènia de Tarin, n f sin. compl.
  • ca  tènia semicircular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Petita cinta de fibres nervioses situada al solc optostriat, a sota de la vena del cos estriat, que s'origina al nucli amigdalí de la segona circumvolució temporooccipital, es dirigeix endarrere, envolta gairebé tot el tàlem òptic i acaba davant d'aquest nucli gris central en una expansió de fibres, unes de les quals arriben al pilar anterior del trígon i d'altres es distribueixen per l'àrea olfactòria.
Petita formació que, situada sota la vena del cos estriat, surt de l'amígdala, dona la volta al tàlem i acaba al pilar anterior del trígon i escampant-se per l'àrea olfactòria. ((cinta semicircular))
  • ca  tènia solitària, n f
  • ca  tènia armada, n f sin. compl.
  • ca  tènia cucurbitina, n f sin. compl.
  • ca  tènia de l'home, n f sin. compl.
  • ca  tènia dentada, n f sin. compl.
  • ca  tènia pel·lúcida, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Platihelmint (T. solium) que presenta una doble corona de ganxos a l'escòlex i que pot contenir fins a 1.000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d'ous, i s'alliberen amb els excrements. Les persones s'infecten en ingerir carn de porc poc cuita.
  • ca  estria talàmica, n f
  • ca  acies del tàlem òptic, n m sin. compl.
  • ca  estria del fòrnix, n f sin. compl.
  • ca  estria del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  estria habenular, n f sin. compl.
  • ca  estria medul·lar talàmica, n f sin. compl.
  • ca  estria pineal, n f sin. compl.
  • ca  habena, n f sin. compl.
  • ca  habènula, n f sin. compl.
  • ca  habènula del conari, n f sin. compl.
  • ca  habènula pineal, n f sin. compl.
  • ca  peduncle anterior de la glàndula pineal, n m sin. compl.
  • ca  tènia del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  tènia medul·lar del tàlem òptic, n f sin. compl.
  • ca  tènia talàmica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascuna de les dues línies blanques que surten de la base de l'epífisi, es dirigeixen a la vora interna del triangle de l'habènula del tàlem òptic, ocupen l'angle format per les cares superior i interna del tàlem i, finalment, es barregen amb els pilars anteriors del trígon i davallen amb aquests fins a la substància grisa de la base del cervell.

Nota

  • La denominació habena prové del llatí habena 'fre, regna'.
  • La denominació habènula prové del llatí habenula, diminutiu de habena.
  • La denominació estria pineal es considera obsoleta.
  • ca  estria externa del cos callós, n f
  • ca  estria longitudinal externa del cos callós, n f sin. compl.
  • ca  taenia tectae, n f sin. compl.
  • ca  tènia tecta, n f sin. compl.
  • ca  tracte gris, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascuna de les dues cintes, de color grisós, de la cara superior del cos callós, situades una a cada banda en una zona més externa respecte a l'estria de Lancisi corresponent.
  • ca  tènia del fòrnix, n f
  • ca  tènia de la fímbria, n f sin. compl.
  • ca  tènia terminal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Línia d'inserció dels plexes coroides dels ventricles laterals al fòrnix.
  • ca  tènia terminal, n f
  • ca  cresta terminal, n f sin. compl.
  • ca  cresta terminal de l'aurícula dreta, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definición
Plec semilunar de la superfície interior de l'aurícula dreta, a la paret posterior, que assenyala la posició embriològica de la vàlvula dreta del si venós i indica el trajecte del node sinusal de Keith i Flack.
Cresta situada a la superfície interna de l'aurícula dreta, a la dreta dels orificis de les venes cava superior i inferior. Hi tenen llur inserció les columnes musculars pectinades de l'aurícula dreta. ((cresta terminal de l'aurícula dreta))
  • ca  tènia tubària, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Banda gruixuda peritoneal situada al llarg de la vora superior de la trompa uterina.