Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ventre, n m
  • ca  ventre muscular, n m sin. compl.
  • es  vientre
  • fr  ventre
  • en  belly
  • en  venter
  • la  venter muscularis

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Porció carnosa més prominent d'un múscul.

Nota

  • La denominació ventre prové del llatí venter.
  • ca  estómac, n m
  • ca  gaster, n m sin. compl.
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • ca  ventrell, n m sin. compl.
  • es  estómago
  • fr  estomac
  • en  stomach

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Porció dilatada del tub digestiu on s'esdevé la quimificació dels aliments. En l'home té forma de gaita i és entre l'esòfag i el duodè. És un òrgan distendible, amb una capacitat d'entre 1.000 i 1.500 ml. La part proximal, el càrdies, és muscular i fa la funció d'esfínter gastroesofàgic. A la porció perifèrica hi ha una zona rica en glàndules enzímiques, el fons. La resta és anomenada cos. La part distal, el pílor, també conté moltes fibres musculars i fa d'esfínter gastroduodenal. L'estómac, en conjunt, és corbat; la seva vora dreta, superior, còncava, és la curvatura menor, i l'esquerra, inferior, convexa, la curvatura major. La seva paret té quatre capes, de fora a dintre: capa serosa (peritoneu), capa muscular (amb fibres longitudinals, obliqües i circulars), capa submucosa i capa mucosa (que conté les glàndules). La missió de l'estómac consisteix a rebre els aliments ja mastegats i insalivats, barrejar-los amb el suc gàstric (compost d'àcid clorhídric, pepsina i altres enzims), retenir-los el temps suficient per a facilitar l'acció d'aquest suc i buidar-los a un ritme apropiat a través del pílor; el peristaltisme contribueix tant a la barreja de l'aliment com al buidatge del quim format.

Nota

  • La denominació estómac prové del grec stómachos.
  • La denominació gaster és un hel·lenisme.
  • ca  ventre, n m
  • es  vientre
  • fr  ventre
  • en  belly
  • en  venter

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Veterinària

Definición
Regió exterior del cos, corresponent a l'abdomen, que és anterior en l'ésser humà i inferior en els altres vertebrats.

Nota

  • La denominació ventre prové del llatí venter.
  • ca  ventre anterior del múscul digàstric, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Porció anterior del múscul digàstric, originada en el tendó intermedi del múscul digàstric, que s'estén vers la vora inferior del maxil·lar inferior i acaba fixant-se en la fosseta digàstrica d'aquest os.
  • ca  ventre anterior del múscul omohioidal, n m
  • ca  ventre superiorl del múscul omohioidal, n m sin. compl.
  • ca  ventre vertical del múscul omohioidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Porció del múscul omohioidal que s'estén de la porció més externa del cos del hioide al tendó intermedi del múscul.
  • ca  ventre de batraci, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria

Definición
Aspecte del ventre eixamplat de les parts laterals que recorda el de la granota, observat en malalts d'ascites quan adopten la posició de decúbit supí. També és anomenat així el ventre flàccid de Marfan, quan l'infant es posa en decúbit supí.
  • ca  ventre de fusta, n m
  • ca  abdomen de post, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Contractura intensa dels músculs de la paret abdominal que hom observa en casos de peritonitis, especialment en la perforació d'un ulcus gàstric o duodenal.
  • ca  ventre pèndol, n m
  • ca  ventre de sarró, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Deformació del ventre, observada en obesos i multípares, en la qual penja damunt el pubis i les cuixes.
  • ca  ventre de tambor, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Distensió abdominal produïda per meteorisme.
  • ca  ventre navicular, n m
  • ca  ventre escafoide, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Aspecte particular del ventre la part central del qual forma una depressió emmarcada per les darreres costelles i els ossos ilíacs. Ha estat descrit clàssicament en la peritonitis per perforació duodenal.