Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  vinil, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Radical derivat de l'etè per pèrdua d'un dels seus àtoms d'hidrogen, de fórmula H2C=CH-. La seva presència en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització.
  • ca  estirè, n m
  • ca  cinnamè, n m sin. compl.
  • ca  estirol, n m sin. compl.
  • ca  vinilbenzè, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Etenilbenzè, de fórmula C6H5CH=CH2, hidrocarbur aromàtic líquid d'aspecte oliós, color groguenc, olor penetrant, inflamable i lleugerament tòxic. Extret d'arbres del gènere estírax, és emprat en la fabricació de poliestirens, plàstics i cautxú.
  • ca  vinilbital, n m
  • es  vinilbital
  • fr  vinylbital
  • en  vinylbital
  • CAS  2430-49-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
hipnòtic sedant
  • ca  vinorelbina, n f
  • es  vinorelbina, n f
  • fr  vinorelbine, n f
  • en  vinorelbine, n
  • CAS  71486-22-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia

Definición
Derivat semisintètic de la vinblastina, amb propietats similars a aquesta.

Nota

  • La vinorelbina s'empra en el tractament del càncer de mama i de pulmó.

    La denominació vinorelbina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  vinpocetina, n f
  • es  vinpocetina
  • fr  vinpocétine
  • en  vinpocetine
  • CAS  42971-09-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
vasodilatador cerebral
  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • es  vid
  • fr  vigne
  • en  grape vine
  • en  vine
  • nc  Vitis vinifera

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta de la família de les vitàcies, de fulles (o pàmpols) caduques, i de fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposats en panícula. Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i boscs humits, a l'Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep (soca de la vinya), del qual surten cada any branques o sarments; o bé enfiladisses enasprades en forma de parra. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes des regions temperades del món. Els fruits constitueixen el raïm, fruita excel·lent, del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques. Les fulles, en infusió, són diürètiques i també han estat emprades contra la diarrea, les varices i les morenes. La varietat silvestre de la vinya també és anomenada llambrusca, llambrusquer o parra borda.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  viola boscana, n f
  • ca  violeta, n f sin. compl.
  • nc  V. sylvestris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Viola que té flors i fulles emol·lients i pectorals, i arrel d'acció emètica; emprada per a combatre la tos lleugera, servint d'excipient a pocions pectorals.
  • ca  viola d'olor, n f
  • ca  viola vera, n f sin. compl.
  • nc  Viola odorata

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Espècie les fulles de la qual són emprades per a preparar un xarop bèquic.
  • ca  vinca, n f
  • ca  herba donzella, n f sin. compl.
  • ca  pruenga, n f sin. compl.
  • ca  vincapervinca, n f sin. compl.
  • ca  viola de bruixa, n f sin. compl.
  • es  hierba doncella
  • es  pervenche
  • es  vinca
  • en  periwinkle

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies perennes (Vinca sp) de la família de les apocinàcies emprada per a usos medicinals.

Dins del gènere hi trobem V. rosea, que conté els alcaloides vinblastina, vincristina, vindolina, etc.; V. minor, que conté l'alcaloide vincamina, d'acció antihipertensora amb tropisme cerebral i acció astringent; V. pubescens, que conté la vinina.