camamilla
camamilla
- ca camamilla, n f
- ca camamil·la, n f sin. compl.
- ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
- ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
- ca camamilla majola, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca majola, n f sin. compl.
- ca matricària, n f sin. compl.
- es manzanilla
- fr camomille
- en chamomile
- nc Matricaria chamomilla
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.
