paladar
paladar
- ca paladar, n m
- ca cel de la boca, n m sin. compl.
- ca sostre de la boca, n m sin. compl.
- ca uranisc, n m sin. compl.
- es paladar
- fr palais
- en palate
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia
Definición
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal. De forma còncava en el sentit transversal i en l'anteroposterior, és constituït per una part òssia i per una part tova anomenada vel del paladar.
Nota
- La denominació uranisc prové del grec ouranískos 'sostre de la boca', diminutiu de ouranós 'cel'.
