Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anaplàsia, n f
  • es  anaplasia, n f
  • fr  anaplasie, n f
  • en  anaplasia, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definición
Pèrdua de diferenciació cel·lular i estructural, característica dels teixits tumorals, en què hi ha una regressió de les cèl·lules a una forma més primitiva i indiferenciada.

Nota

  • La denominació anaplàsia està formada a partir del grec ana- 'endarrere' i plásso 'formar'.
  • ca  anaplasmatàcia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Individu de la família de les anaplasmatàcies.
  • ca  anaplasmatàcies, n f pl

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definición
Família de rickèttsies paràsites d'eritròcits, d'aspecte semblant a alguns virus i fins a certs protozous (piroplasmes) també paràsits d'eritròcits. Ataquen sobretot remugants (camells, vaques, etc).
  • ca  anaplàstic -a, adj
  • es  anaplásico -ca, adj
  • fr  anaplasique, adj
  • en  anaplastic, adj

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia plàstica, reparadora i estètica

Definición
Relatiu o pertanyent a l'anaplàstia.
  • ca  anaplerosi, n f

.FITXA MODIFICADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definición
Restauració o reemplaçament (per mitjà de pròtesi o d'empelt) d'una part perduda o defectuosa.

Nota

  • La denominació anaplerosi prové del grec anaplérosis 'acció d'omplir'.
  • ca  anapleròtic -a, adj

.FITXA MODIFICADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'anaplerosi; que promou l'anaplerosi.
  • ca  anapnea, n f

Odontoestomatologia, Pneumologia

Definición
Recuperació de l'alè.

Nota

  • La denominació anapnea prové del grec anapnoé 'respiració'.
  • ca  respiració, n f
  • ca  anapnea, n f sin. compl.
  • ca  pneusi, n f sin. compl.
  • es  respiración
  • fr  respiration
  • en  respiration

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Pneumologia

Definición
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l'aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta. En l'home, consta de tres etapes: la primera és la respiració pulmonar o pas de l'aire per les vies aèries, des del nas (o la boca) fins als alvèols, i viceversa. La inspiració o entrada d'aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l'elevació de les costelles. L'expiració és passiva. La segona etapa és constituïda pel transport dels gasos a la sang: l'oxigen, per mitjà de les hematies (oxihemoglobina) o dissolt en el plasma (un 3%), i el diòxid de carboni, bé combinat amb hemoglobina (carboxihemoglobina), bé en forma de bicarbonat. La tercera etapa, l'etapa tissular, és la respiració interna. El ritme respiratori és controlat pel centre respiratori, situat al bulb raquidi, que rep informació de les variacions de la composició química de la sang (concentració de CO2, tensió d'oxigen, variacions de pH) per mitjà de quimioreceptors. En cada moviment són inspirats de 300 a 800 cm3 d'aire, i la freqüència respiratòria en situació de repòs és de 15 a 20 cops per minut en l'adult i de 25 a 35 en l'infant.

Nota

  • La denominació pneusi prové del grec pneûsis 'alenada, respir'.
  • La denominació anapnea prové del grec anapnoé 'respiració'.
  • ca  anapneic -a, adj

Odontoestomatologia, Pneumologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'anapnea.
  • ca  anapnògraf, n m

Pneumologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Espirògraf que enregistra els moviments respiratoris.