marduix - Argot culinari i gastronòmic

Herba vivaç originària d'Orient, tota ella blanquinosa, de flors blanques ovals o rosades. És una planta molt aromàtica i de sabor amarg. Conreada com a planta medicinal, s'empra en remeis casolans, en infusió, com a tònica, estomacal, sudorífica i antiespasmòdica, i en forma de pomada, com a antireumàtica. Posseeix les mateixes propietats que l'orenga, amb la qual es confon fàcilment. Veïna de la farigola, les seves fulles s'usen principalment com a condiment. El marduix és sobretot emprat en la cuina mediterrània: estofats, salses, (especialment les que comporten tomàquet), peix al forn, coques de recapte, carn i peix rostits o a la brasa. Acompanya la cocció de llegums i juga igualment un paper en les vinagretes. Se'n treu també un oli essencial molt perfumat, utilitzat en la indústria alimentària.