papaia - Argot culinari i gastronòmic

Fruït del papaier. Gran fruita tropical allargada, amb la pell groguenca i de vegades estriada, que cobreix una polpa de color taronja. Al centre té un buit ple de llavors negres. És poc energètica (44 cal per 100 g), però rica en vitamines C, B i PP. Es menja verda, com a hortalissa, o madura, com a fruita. Es consumeix en confitura, en forma de suc i en les amanides exòtiques. La papaia verda, una vegada sagnada (per deixar que ragi el suc blanc i àcid que conté) i desproveïda de les llavors, es pot ratllar com una pastanaga crua. També es pot cuinar com una carabassa, gratinada en puré o fregida en rodanxes. Molt madura se serveix com a entremès, igual que el meló, o bé com a amanida, i també com a postres (amb sucre i nata). La polpa, sucosa i refrescant, guanya mullada amb rom.