Back to top
  • ca  sintetitzador, n m
  • es  sintetizador
  • fr  synthétiseur
  • it  sintetizzatore
  • en  synthesiser [GB]
  • en  synthesizer [US]

Instruments musicals

Definición
Instrument musical electrònic que, a partir dels sons emesos per generadors, pot produir una gran varietat de sons i efectes sonors.
  • ca  sistre, n m
  • es  sistro
  • fr  sistre
  • en  sistrum

Instruments musicals

Definición
Instrument metàl·lic de percussió format per un marc proveït d'un mànec i de varetes travesseres, que es fa sonar agitant-lo amb la mà.
  • ca  sitar, n m
  • es  sitar
  • fr  sitar
  • en  sitar

Instruments musicals

Definición
Instrument indi de corda pinçada amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec molt llarg.
  • ca  siurell, n m
  • es  flautilla
  • es  pito
  • fr  siurell, n m

Instruments tradicionals catalans

Definición
Xiulet fet de terrissa, amb formes que imiten animals i altres figures i decorat amb colors vius sobre fons blanc, propi de Mallorca.
  • ca  sonalls, n m pl
  • ca  sonalles, n f pl sin. compl.
  • es  sonajas
  • fr  hochet
  • en  rattle

Instruments musicals

Definición
1 1 m. [LC] [MU] Conjunt de dues planxetes de metall travessades per un filferro i fixades en un cèrcol, que sonen agitant-les.
1 2 m. pl. [LC] [MU] Instrument que consisteix en un cèrcol proveït de sonalls.
  • ca  sonalls, n m pl
  • ca  sonalles, n f pl sin. compl.
  • es  sonajas
  • fr  hochet
  • en  rattle

Instruments musicals

Definición
1 1 m. [LC] [MU] Conjunt de dues planxetes de metall travessades per un filferro i fixades en un cèrcol, que sonen agitant-les.
1 2 m. pl. [LC] [MU] Instrument que consisteix en un cèrcol proveït de sonalls.
  • ca  sordina, n f
  • es  sordina
  • fr  sourdine
  • en  mute

Parts i accessoris dels instruments

Definición
Estri que, posat en un instrument músic, n'afebleix considerablement el so.
  • ca  surbàhara, n m
  • es  surbahar
  • fr  surbahar
  • en  surbahār·
  • en  surbahar
  • en  surbahara

Instruments musicals

Definición
Instrument cordòfon pinçat, d'uns 130 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de forma d'esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l'extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita que fa de ressonador secundari, amb trasts, claviller, quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques, que es toca amb un plectre metàl·lic fixat al dit índex de la mà dreta.

Nota

  • És un instrument d'origen indi.
  • La grafia h correspon a un so aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és surabahara.
  • ca  surdo, n m
  • ca  tambor surdo, n m
  • es  surdo
  • es  tambor surdo
  • fr  surdo, n m
  • pt  surdo
  • pt  tambor surdo

Instruments membranòfons

Definición
Tambor cilíndric propi de la samba, de grans dimensions i so profundament greu.
  • ca  contrasurdo, n m
  • ca  surdo de resposta, n m
  • ca  surdo segon, n m
  • es  contrasurdo
  • es  surdo de respuesta
  • es  surdo de segunda
  • es  surdo segundo
  • fr  contra-surdo, n m
  • fr  surdo de réponse, n m
  • fr  surdo de seconde, n m
  • pt  contra-surdo

Instruments membranòfons

Definición
Tambor surdo que toca els temps dèbils en el compàs de quatre temps de la samba, concretament el primer i el tercer.