Back to top
  • ca  sarrussòfon, n m
  • ca  sarrusòfon, n m sin. compl.
  • es  sarrusófono
  • fr  sarrussophone
  • en  sarrusophone

Instruments musicals

Definición
Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
  • ca  sarrussòfon, n m
  • ca  sarrusòfon, n m sin. compl.
  • es  sarrusófono
  • fr  sarrussophone
  • en  sarrusophone

Instruments musicals

Definición
Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
  • ca  saxhorn, n m
  • es  saxhorn
  • fr  saxhorn
  • en  saxhorn

Instruments musicals

Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica.
  • ca  saxofonista, n m, f
  • ca  saxofon, n m, f sin. compl.
  • ca  saxòfon, n m, f sin. compl.
  • es  saxofón
  • es  saxofonista
  • fr  saxophoniste
  • it  sassofonista
  • en  saxophonist

Músics i altres professionals

Definición
Persona que toca el saxòfon.
  • ca  saxòfon, n m
  • ca  saxofon, n m sin. compl.
  • es  saxofón
  • es  saxófono
  • fr  saxophone
  • it  sassofono
  • en  saxophone

Instruments musicals

Definición
Instrument musical de vent que consta d'un tub cònic de metall, generalment en forma de U de pals desiguals, proveït de claus i amb embocadura de clarinet.
  • ca  saxofonista, n m, f
  • ca  saxofon, n m, f sin. compl.
  • ca  saxòfon, n m, f sin. compl.
  • es  saxofón
  • es  saxofonista
  • fr  saxophoniste
  • it  sassofonista
  • en  saxophonist

Músics i altres professionals

Definición
Persona que toca el saxòfon.
  • ca  serpentó, n m
  • es  serpentón
  • fr  serpent
  • en  serpent

Instruments musicals

Definición
Instrument aeròfon de fusta, amb broquet, amb nou forats i corbat en forma de S.
  • ca  shakuhachi [ja], n m
  • es  shakuhachi
  • fr  shakuhachi
  • en  shakuhachi

Instruments musicals

Definición
Instrument aeròfon de columna amb el bisell tallat a l'extrem superior del tub, de buf directe i tradicionalment de bambú, d'uns 55 cm de llargada i uns 4 cm de diàmetre, amb cinc forats que es tapen amb els dits de les dues mans.

Nota

  • És un instrument japonès que es relaciona sovint amb els rituals de l'escola zen.
  • ca  shamisen [ja], n m
  • es  samisen
  • es  shamisen
  • fr  shamisen
  • en  samisen
  • en  shamisen

Instruments musicals

Definición
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 100 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana i generalment de pell de gos o de gat, amb el mànec llarg i amb claviller, i amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.

Nota

  • És un instrument japonès.
  • ca  simbomba, n f
  • es  zambomba
  • fr  tambour à friction
  • en  friction drum

Instruments tradicionals catalans

Definición
Instrument músic que consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d'un vas, amb una canya fixada al centre, que, en ésser fregada amunt i avall amb la mà humida, produeix un so.