Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • nc  Polygonatum odoratum (Mill.) Druce ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  segell, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba beatamaria, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  llàgrimes de Maria, n f pl sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  lliri de bosc, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  segell de Salomó, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  baladre, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  beatamaria, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba de la beata Maria, n f alt. sin. ( CEBALL-REV; MONT1986 )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    MONTLLEÓ i ESPASA, M. "Paisatge vegetal amb nomenclatura popular cristiana". Muntanya. Vol. 91 (1986), núm. 744, p. 78-81.
  • ca  llàgrimes de Santa Maria, n f pl alt. sin. ( SANTAM )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  trencalòs, n m alt. sin. ( BOUCH1971-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  trencaòs, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Polygonatum officinale All. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sagillo de Salomó, n m ( PEIX )
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  trenca l'os, n m var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.

asparagàcies

  • nc  Polygonatum verticillatum (L.) All. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  segell verticil·lat, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  segell verticilat, n m var. ling. ( SAULE )
    SAULE, Marcel. La grande flore illustrée des Pyrénées. [S.l.]: Milan: Randonées Pyrénées, cop. 1991.
    ISBN 2-867-26739-0; 2-905-52147-3

asparagàcies

  • nc  Polygonatum verticillatum (L.) All. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  segell verticil·lat, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  segell verticilat, n m var. ling. ( SAULE )
    SAULE, Marcel. La grande flore illustrée des Pyrénées. [S.l.]: Milan: Randonées Pyrénées, cop. 1991.
    ISBN 2-867-26739-0; 2-905-52147-3

asparagàcies

  • ca  herba de Sant Segimon, n f ( DIEC2-E; MASCLANS; MASCLANS-REV )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Saxifraga vayredana Luizet ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  herba de les set sagnies, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bàlsam del Montseny, n m alt. sin. ( SANV )
    SANVICENS i HERREROS, Alexandre. Distribució comarcal de les plantes de Catalunya. Mollerussa: Ricard Serra i Feu, 1991. (Aprofundiment Comarques Catalanes; 4)
    ISBN 84-404-9770-9
  • ca  segimona, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3

saxifragàcies

  • nc  Secale cereale L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sègol, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segle, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  blat, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mestall, n m alt. sin. ( BONETG2008; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  centeno, n m var. ling. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  secle, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sècle, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  segla, n m var. ling. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  segol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  séguel, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sèguel, n m var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  senteno, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  setgle, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • nc  Secale cereale L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sègol, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segle, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  blat, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mestall, n m alt. sin. ( BONETG2008; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  centeno, n m var. ling. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  secle, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sècle, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  segla, n m var. ling. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  segol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  séguel, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sèguel, n m var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  senteno, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  setgle, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • nc  Secale cereale L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sègol, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segle, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  blat, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mestall, n m alt. sin. ( BONETG2008; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  centeno, n m var. ling. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  secle, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sècle, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  segla, n m var. ling. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  segol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  séguel, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sèguel, n m var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  senteno, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  setgle, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • nc  Secale cereale L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sègol, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segle, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  blat, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mestall, n m alt. sin. ( BONETG2008; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  centeno, n m var. ling. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  secle, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sècle, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  segla, n m var. ling. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  segol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  séguel, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sèguel, n m var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  senteno, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  setgle, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • nc  Secale cereale L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  sègol, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segle, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  blat, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mestall, n m alt. sin. ( BONETG2008; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  centeno, n m var. ling. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  secle, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sècle, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  segla, n m var. ling. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  segol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  séguel, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sèguel, n m var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  senteno, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  setgle, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • ca  pelaguer, n m ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • nc  Stipa sp. pl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  barba de cabra, n f ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  espart, n m alt. sin. ( BECK )
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
  • ca  pèl de gos, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  segolera, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  segoleres, n f pl alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.

gramínies / poàcies

Nota

  • AGELET recull les denominacions barba de cabra i pèl de gos per a Stipa sp.