centurió
centurió
-
ca
centurió,
n m
( MASCLANS-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
pebre d'ase,
n m alt. sin.
( NPTORR )
TORRES, N. Noms de plantes d'Eivissa. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
petorrets,
n m pl alt. sin.
( NPLAG )
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
enturió,
n m var. ling.
( DIEC1-E; MASCLANS )
Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
<http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
nc
Reseda sp. pl.
( FMPC3 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2
resedàcies
Nota
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
