equinòcloa
equinòcloa
-
ca
equinòcloa,
n f
( HERN-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
panissola,
n f alt. sin.
( HNPC-6 )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0 -
ca
pota de gall,
n f alt. sin.
( HNPC-6 )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0 -
ca
equinocloa,
n f var. ling.
( HERN )
HERNÀNDEZ i CARDONA, Àngel Manuel. Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya, 1993.
-
nc
Echinochloa P. Beauv.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
gramínies / poàcies
