Back to top
Bayt al-Thaqafa Bayt al-Thaqafa

Islam

  • ca  Bayt al-Thaqafa

Islam

Definición
Fundació creada a Barcelona l'any 1974 amb la finalitat de facilitar la integració cultural i social dels immigrants àrabs musulmans residents a Catalunya, de mostrar llur diversitat cultural i de donar a conèixer la realitat dels països àrabs i de l'islam.
beat | beata beat | beata

Catolicisme

  • ca  beat | beata, n m, f

Catolicisme

Definición
Persona que ha estat beatificada.
beatificació beatificació

Catolicisme

  • ca  beatificació, n f

Catolicisme

Definición
Declaració solemne amb la qual l'Església catòlica considera una persona digna de veneració pública perquè ha mort amb fama de santedat.

Nota

  • La beatificació és un pas previ a la canonització.
beatitud beatitud

Cristianisme ortodox

  • ca  beatitud, n f

Cristianisme ortodox

Definición
Tractament donat a la majoria de patriarques i caps de les esglésies ortodoxes autocèfales i als caps de les esglésies orientals catòliques.

Nota

  • Els patriarques de Constantinoble, Moscou i Geòrgia reben el tractament de santedat.
benedicció benedicció

Ciències de la religió

  • ca  benedicció, n f

Ciències de la religió

Definición
Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals.
benedicció benedicció

Ciències de la religió

  • ca  benedicció, n f

Ciències de la religió

Definición
Benefici diví.
benedicció benedicció

Ciències de la religió

  • ca  benedicció, n f

Ciències de la religió

Definición
Acció o paraules amb què hom beneeix.
benedictí | benedictina benedictí | benedictina

Catolicisme

  • ca  benedictí | benedictina, n m, f

Catolicisme

Definición
Religiós que segueix la regla de sant Benet.

Nota

  • La regla de sant Benet es basa en quatre principis: l'estudi (que ha donat lloc a una llarga tradició d'erudició), l'estabilitat (els religiosos romanen al mateix monestir tota la vida), la pregària comunitària i l'obediència a l'abat. L'origen de l'orde benedictí es remunta al segle VI. Va tenir un gran poder durant l'edat mitjana, durant la qual va viure diverses reformes que sovint portaren a la creació de nous ordes, i ha continuat evolucionant i ramificant-se fins als nostres dies.
beneir beneir

Ciències de la religió

  • ca  beneir, v tr

Ciències de la religió

Definición
Dedicar una persona o una cosa al culte diví mitjançant una acció o una invocació que la sostreu a tot ús profà.
beneir beneir

Ciències de la religió

  • ca  beneir, v tr

Ciències de la religió

Definición
Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat sobre algú o alguna cosa.