Back to top
  • ca  Consell Mundial de les Esglésies

Protestantisme

Definición
Associació ecumènica de les esglésies que confessen Jesucrist com a Déu i salvador, creada a Amsterdam el 1948.

Nota

  • El Consell Mundial de les Esglésies reuneix la majoria d'esglésies cristianes, excepte la catòlica, que assisteix a les reunions en qualitat d'observadora. Willem Adolf Visser't Hooft (1900-1985), principal fundador del Consell Mundial de les Esglésies, en va ser secretari general i president d'honor.
  • ca  ancià, n m
  • ca  conseller presbiteral, n m

Protestantisme

Definición
Persona que actua d'ajudant del pastor en les esglésies reformades o presbiterianes.

Nota

  • L'ancià té un paper important en l'elecció dels pastors i en la designació dels representants sinodals.
  • ca  Constantinoble

Cristianisme ortodox

Definición
Antiga capital de l'Imperi bizantí, que actualment correspon a la ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nota

  • El desenvolupament de les estructures regionals de l'Església i la situació política de l'Imperi romà van fer que en el segon concili ecumènic­, celebrat l'any 381, Constantinoble fos declarada segona Roma, i que en el concili de Calcedònia­ quedés confirmada com a segon patriarcat en la pentarquia­. Li correspon la primacia d'honor ­de les esglésies ortodoxes.
  • ca  Contrareforma, n f

Catolicisme

Definición
Moviment reformador catòlic del segle XVI oposat a la Reforma protestant.

Nota

  • La Contrareforma va aplegar tots els moviments de reforma sorgits a l'interior de l'Església catòlica i va definir-ne algunes característiques essencials, que va difondre per tots els mitjans possibles, incloent-hi la coerció. La seva doctrina es va formular en el concili de Trento i va comportar reformes teològiques, litúrgiques i pastorals que es van aplicar a tota l'Església, així com també mesures per reforçar l'autoritat de Roma. La Contrareforma també va suposar l'expansió i la reforma dels ordes religiosos i de l'activitat missionera, i la creació de nous ordes.
  • ca  conversió, n f

Ciències de la religió

Definición
Acció de convertir algú o de convertir-se.

Nota

  • La conversió es pot aplicar a un canvi en l'afiliació d'una religió a una altra o a una transició de la desafecció a la creença en una religió. Aquest canvi, que pot succeir de forma sobtada o gradual, suposa una transformació i una reorientació que afecta cada aspecte de la vida d'una persona.
  • ca  convertir, v tr

Ciències de la religió

Definición
Emmenar algú a creure i abraçar una altra religió que la que tenia.

Nota

  • La denominació convertir també s'aplica a retornar una persona a la religió en què havia deixat de creure o que havia deixat de practicar.
  • ca  Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes
  • ca  CCEB sigla

Budisme

Definición
Institució creada l'any 2007 que integra entitats i centres budistes de Catalunya i les illes Balears amb la voluntat de presentar i representar el budisme en la societat actual.

Nota

  • La Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes aglutina la majoria dels centres budistes de Catalunya i té relació amb la Federació de Comunitats Budistes d'Espanya.
  • ca  copte | copta, n m, f

Cristianisme, Cristianisme ortodox

Definición
Membre de l'Església copta ortodoxa o de la branca catòlica corresponent.
  • ca  copte | copta, n m, f

Cristianisme, Cristianisme ortodox

Definición
Natural d'Egipte, especialment durant l'alta edat mitjana.
  • ca  copte -a, adj

Cristianisme, Cristianisme ortodox

Definición
Relatiu o pertanyent a l'Església copta o als coptes.