igmaa
igmaa
Islam
- ca igmaa
Islam
Definición
Opinió unànime dels àlims.
Nota
- És la tercera font del fiqh, després de l'Alcorà i la sunna. Quan falten normes escrites en el text alcorànic i en la tradició, és la veu dels savis, representativa de la comunitat, que es converteix en font de dret, a més de la deducció analògica (qiyàs) dels alfaquins.
- La denominació igmaa designa literalment el 'consens', la 'unanimitat' de la comunitat musulmana.
igtihad
igtihad
Islam
- ca igtihad
Islam
Definición
Esforç personal de reflexió en l'islam.
Nota
- Consisteix a deduir el dret de les quatre fonts islàmiques, que són l'Alcorà, la sunna, l'opinió unànime dels teòlegs (igmaa) i la deducció analògica (qiyàs). Al principi del segle X, els juristes van considerar que totes les qüestions essencials havien trobat una solució definitiva, fet que va portar a l'encarcarament del pensament islàmic, una de les causes de la decadència dels valors culturals de l'islam des del segle XIII o XIV fins al final del segle XIX. Entre els juristes es va imposar l'acceptació passiva de les doctrines de l'escola jurídica i de les decisions (fàtua). De fet, això va ser així en el sunnisme però no en el xiisme, ja que els xiïtes van continuar analitzant les fonts fins avui amb la seva pròpia reflexió.
ihram
ihram
Islam
- ca ihram, n m
Islam
Definición
Estat sagrat del pelegrí, simbolitzat per un vestit de dues peces de roba blanca sense costures, com a símbol d'humilitat i de l'ésser lliure i deslligat d'allò que no sigui Déu.
Nota
- Les dones poden anar vestides com vulguin, amb el cap i el cos coberts, però amb la cara obligatòriament descoberta. Vestits així, entren a la Meca i caminen al voltant de la Ka'ba i cap als altres llocs rituals del pelegrinatge major (hagg) o menor (umra). Els pelegrins han de respectar algunes prohibicions sexuals i observar regles higièniques i de comportament mentre dura aquest estat: practiquen l'abstinència sexual, es tallen les ungles i els cabells, tenen prohibit discutir i no poden fer mal a cap ésser viu, tant si és un animal com una planta.
il·luminació
il·luminació
Budisme
- ca nirvana, n m
- ca il·luminació, n f sin. compl.
Budisme
Definición
Alliberament del samsara o cicle de renaixements.
Nota
- El nirvana fa referència a la desaparició dels desigs i de tot allò que lliga l'existència.
il·luminació
il·luminació
Budisme
- ca il·luminació, n f
- ca bodhi, n f sin. compl.
Budisme
Definición
Alliberament del sofriment i assoliment de la felicitat màxima.
Nota
- La il·luminació es considera un despertar del somni, el moment en què es copsa la veritable essència de la realitat. En aquest estat, que és l'experiència cabdal i el final del camí budista, s'assoleix la saviesa plena. També rep el nom de nirvana, que fa referència a l'extinció del foc del sofriment.
imam
imam
Islam
- ca imam, n m
Islam
Definición
Ministre del culte musulmà que s'ocupa de dirigir l'oració del poble.
Nota
- Efectivament, l'imam és en el seu sentit àrab literal 'el que es posa davant', però no forma part d'un clergat. Qualsevol musulmà practicant que té un bon coneixement de l'Alcorà pot tenir aquesta funció. En el sunnisme, el califa va ser considerat imam, és a dir, guia temporal de la comunitat, perquè cap home pot exercir un poder espiritual sobre una altra persona. En canvi, en el xiisme, l'imam, que ha de ser un descendent d'Alí i que es considera que té un privilegi diví, fa el paper d'intermediari entre Déu i el fidel, que ha de seguir les instruccions de l'imam. La noció d'imam amagat és pròpia del xiisme ismaïlita i imamita. Per als imamites, el dotzè imam va desaparèixer, es va "ocultar" al segle IX; per als ismaïlites, en canvi, l'imam amagat és el setè, que es va ocultar al segle VIII. Des d'aquell moment l'imam porta una vida amagada però es manifestarà al final dels temps com el messies o mahdí.
imamita
imamita
Islam
- ca imamita, n m, f
- ca duodecimà | duodecimana, n m, f sin. compl.
Islam
Definición
Membre de la branca principal del xiisme, representada sobretot per l'islam iranià, que admet l'existència de dotze imams.
Nota
- Per als imamites, els dotze imams o guies espirituals representen l'aspecte esotèric de la revelació de Muhàmmad: el primer va ser Alí, cosí i gendre de Muhàmmad i quart califa. El dotzè imam, Muhàmmad al-Qaim (que significa 'permanent fins al final dels temps'), es diu que va néixer al segle IX a Samarra (Iraq) i que va desaparèixer, però s'espera que retornarà al final dels temps per portar la justícia com a mahdí.
Immaculada Concepció
Immaculada Concepció
Catolicisme
- ca Immaculada Concepció, n f
Catolicisme
Definición
Doctrina segons la qual la Mare de Déu, excepcionalment, va ser concebuda sense el pecat original amb què neixen tots els éssers humans.
Nota
- Tot i que la Immaculada Concepció no s'expressa explícitament a la Bíblia, gaudeix d'una llarga tradició de pietat popular. Va ser proclamada dogma de fe per l'Església catòlica el 1854, després de molts segles de discussions.
incardinació
incardinació
Cristianisme
- ca incardinació, n f
Cristianisme
Definición
Declaració per la qual un bisbe admet sota la seva jurisdicció un eclesiàstic d'una altra diòcesi.
inculturació
inculturació
Cristianisme
- ca inculturació, n f
Cristianisme
Definición
Procés pel qual la fe cristiana s'insereix en la cultura d'un país, d'una època o d'un grup social i hi influeix.
Nota
- Al seu torn, la cultura influeix en la vida de l'Església, però sense que aquesta perdi cap element essencial.
