vixnuisme
vixnuisme
Hinduisme
- ca vixnuisme, n m
Hinduisme
Definición
Una de les tres grans orientacions religioses del culte diví en l'hinduisme modern, juntament amb el xivaisme i el tantrisme.
Nota
- Els vixnuïtes consideren Vixnu la deïtat suprema.
vodú
vodú
Religions indígenes
- ca vodú, n m
- ca vudú, n m sin. compl.
Religions indígenes
Definición
Religió d'origen africà present a les Antilles, principalment a Haití, i al sud dels Estats Units d'Amèrica.
Nota
- En els rituals del vodú, on normalment s'adopten formes extàtiques de possessió, s'intenta contactar amb un esperit i guanyar el seu favor oferint-li sacrificis animals i regals. L'objectiu és obtenir l'ajuda dels esperits per tenir més menjar, millor salut, protecció contra la malastrugança i, en general, millors condicions de vida.
vot
vot
Cristianisme
- ca vot, n m
Cristianisme
Definición
Promesa feta a Déu o als sants en virtut de la qual una persona o un grup de persones es compromet voluntàriament a fer alguna cosa o a comportar-se de determinada manera.
vot religiós
vot religiós
Cristianisme
- ca vot religiós, n m
Cristianisme
Definición
Cadascun dels compromisos que una persona adquireix lliurement en entrar en una comunitat religiosa, com ara un orde o una congregació catòlics.
Nota
- Els vots religiosos solen ser de pobresa, castedat i obediència, als quals de vegades se n'afegeixen d'altres de relacionats amb les característiques pròpies de cada comunitat. Hom distingeix entre vots solemnes (permanents, que es fan públicament en una cerimònia específica) i simples (que es fan de manera menys formal i poden ser temporals).
vudú
vudú
Religions indígenes
- ca vodú, n m
- ca vudú, n m sin. compl.
Religions indígenes
Definición
Religió d'origen africà present a les Antilles, principalment a Haití, i al sud dels Estats Units d'Amèrica.
Nota
- En els rituals del vodú, on normalment s'adopten formes extàtiques de possessió, s'intenta contactar amb un esperit i guanyar el seu favor oferint-li sacrificis animals i regals. L'objectiu és obtenir l'ajuda dels esperits per tenir més menjar, millor salut, protecció contra la malastrugança i, en general, millors condicions de vida.
