dhikr - Diccionari de religions

Nota

• L'Alcorà diu: "I si oblideu, recordeu", "Recordeu-Me. I Jo us recordaré" (2:152). Tots els actes d'adoració dels musulmans són considerats dhikr, ja que la religió consisteix essencialment a recordar Déu. La recitació de fórmules extretes de l'Alcorà n'és un. La declaració de fe "La illaha illa'Llah" és la invocació essencial, i se l'anomena "la clau del Jardí". El dhikr -en tant que invocació- és una pràctica quotidiana per a aquells que es volen dedicar a la ciència del tassàwwuf -conegut també com a sufisme. El sufisme se centra en l'autopurificació, l'autoconeixement i el coneixement experiencial de Déu, i l'assoliment de la perfecció humana mitjançant l'excel·lència moral i espiritual. Aquest tipus de dhikr és un exercici espiritual del cor anomenat dhikru'llah, que significa simplement 'recordar Déu'. S'acostuma a practicar individualment i col·lectivament, tant en veu alta com en silenci i en estat de purificació ritual. A través del record s'estableix l'equilibri en l'ànima, "No és a través del record de Déu que els cors estan tranquils?" (13:28) pregunta retòricament l'Alcorà. Els musulmans que volen aprofundir i comprometre's en aquest camí -els "sufís"- normalment s'incorporen a una tariqa (camí) on reben educació i guia espiritual d'un xeic (literalment 'ancià') que els orienta en el seu viatge de purificació individual. Hi ha diferents turuq (plural de tariqa), totes beuen de l'Alcorà i la sunna i són la continuació de l'ensenyament espiritual començat pel profeta Muhàmmad amb els seus companys i companyes. Cada tariqa té un wird, comunament traduït per 'lletania'.
• La denominació dhikr significa, en àrab, 'recordar'.