ritu visigòtic
ritu visigòtic
- ca ritu visigòtic, n m
- ca ritu hispà, n m sin. compl.
- ca ritu mossàrab, n m sin. compl.
Cristianisme
Definición
Forma de celebrar el culte religiós catòlic, més llarga i diferent del ritu llatí.
Nota
- La denominació ritu hispà prové del fet que el ritu visigòtic era el propi de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà i, tot i que es va consolidar al segle VI durant el regnat visigòtic de Toledo, es va estendre també durant tot el període islàmic fins al segle XI, moment en què es practicava a les zones cristianes i musulmanes. La celebració de la litúrgia era en àrab. Se li associa un tipus de cant anomenat també mossàrab. Hom lloa la Verge Maria adreçant-li directament la pregària. Actualment, el ritu visigòtic es manté a la catedral de l'arxidiòcesi de Toledo i també en fa ús l'Església Espanyola Reformada Episcopal, membre de la Comunió Anglicana, que va començar a introduir-lo als seus cultes a mitjan segle XIX, per iniciativa del seu primer bisbe.
