hesicasme
hesicasme
- ca hesicasme, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Corrent espiritual d'orientació essencialment contemplativa que veu la perfecció de l'home en la seva unió amb Déu per mitjà de la pregària contínua, de l'oració incessant.
Nota
- La denominació hesicasme prové del terme grec hesykhia, que significa 'tranquil·litat', 'calma', 'repòs'. L'hesykhia és la soledat i el silenci materials i especialment la calma interior, que procura la sobrietat (nepsis, en grec) espiritual, per tal d'assolir la unió amb Déu per mitjà de l'oració contínua o pura. Hi és característic el mètode de pregària contínua anomenat pregària de Jesús. Amb arrels en els pares del desert i en els antics monjos, l'hesicasme va tenir un gran representant, al segle XIV, en la figura de Gregori Palamàs i es difongué sobretot a partir del mont Athos.
