kimbanguisme - Diccionari de religions

Nota

• El kimbanguisme és el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. De tradició baptista, Kimbangu anuncià el final de la dominació blanca i proposà la creació d'una comunitat indígena cristiana. Arrestat per les autoritats belgues, passà 30 anys empresonat, fins a la seva mort. El kimbanguisme fou prohibit. El seu fill, Ku Ntima Diangenda, reorganitzà el moviment en la clandestinitat fins que el 1959 el kimbanguisme fou reconegut oficialment. Deu anys després, aquesta comunitat cristiana entrà a formar part del Consell Mundial de les Esglésies. Segueixen els credos del cristianisme primitiu i celebren el Nadal, la Pasqua i els aniversaris de la vocació i mort del fundador. Mantenen els ritus sacramentals del baptisme, el matrimoni i l'ordenació i celebren el sant sopar. Aquesta comunitat és l'expressió més important i estructurada de la síntesi entre el cristianisme i els valors africans: es diferencia de les altres esglésies cristianes per pocs elements (el bateig es fa per imposició de les mans, l'ensenyament de Kimbangu rep una gran atenció, a més de la Bíblia, els llocs importants de la seva vida són objecte de peregrinació, etc.). A més, el kimbanguisme és molt actiu en l'àmbit social i escolar. Els fidels kimbanguistes -al voltant de cinc milions- viuen a la República Democràtica del Congo i a països veïns.