Meca - Diccionari de religions

Nota

• Des del segle IV aC fins a l'època de Muhàmmad (segle VI dC), la Meca era un gran centre comercial que unia l'oceà Índic amb la Mediterrània, per on passaven les caravanes. Muhàmmad hi va néixer en una família de comerciants i molt a prop d'allà va tenir les seves primeres revelacions. La religió practicada a la Meca era un politeisme de divinitats paganes (materialitzades en pedres, com la pedra negra incrustada a la Ka'ba) i el monoteisme que proposava Muhàmmad posava en perill l'equilibri religiós, social i econòmic de la ciutat. Havent fugit a Medina, Muhàmmad va tornar a la Meca el 630 amb els seus seguidors per destruir els ídols de la Ka'ba i el 632 hi va fer el primer pelegrinatge islàmic. En els segles següents, la Meca va esdevenir una ciutat de segona comparada amb Medina (on hi ha la tomba del profeta Muhàmmad), amb Damasc (capital dels omeies) i amb Bagdad (capital dels abbàssides). El 1924, els wahhabites van prendre possessió dels llocs sants de la Meca, que és actualment el punt de convergència de la fe islàmica: d'una banda, els musulmans de tot el món se situen mirant a la Meca en el moment de la pregària i, de l'altra, la ciutat atrau cada any dos milions de pelegrins durant el mes sagrat del pelegrinatge.