Medina - Diccionari de religions

Nota

• L'any 622, Muhàmmad va emigrar amb els seus companys 400 km al nord de la Meca, a Yatrib, ciutat controlada per tres tribus jueves i dues d'àrabs, que el van acollir. La ciutat va agafar el nom de Medina ('la ciutat del profeta') i allí fou on Muhàmmad va establir les bases d'un estat islàmic. Tanmateix, la conversió a l'islam dels jueus de Medina no va ser tan fàcil com Muhàmmad pensava, i va comportar enfrontaments i assassinats. Aquest conflicte també va suposar un canvi religiós important: l'alquibla, originàriament orientada cap a Jerusalem, va ser girada cap a la Ka'ba de la Meca. Després dels tres primers califes, Medina va perdre importància: Alí, el quart califa, va establir la seva capital a Kufa, a l'Iraq, i més endavant els omeies van triar Damasc. Ocupada pels otomans, Medina va ser annexionada el 1924 pels wahhabites. El pelegrinatge a Medina no forma part oficialment del pelegrinatge a la Meca, però la majoria dels pelegrins hi van al final del pelegrinatge per pregar sobre la tomba del profeta Muhàmmad. Els tres primers califes també són enterrats a Medina.