reencarnació - Diccionari de religions

Nota

• Cal no confondre la reencarnació amb la metempsicosi i la palingenèsia, encara que aquestes denominacions sovint s'utilitzin indistintament. A diferència de la reencarnació, la palingenèsia i la metempsicosi fan referència a un altre renaixement o a un altre estat de l'ànima, en un altre lloc, i no necessàriament en un nou cos. La concepció de la vida com un procés cíclic en què les ànimes passen d'un cos a un altre és una deducció natural dels pobles primitius davant els fenòmens del naixement i la mort, juntament amb el fet que els nens reprodueixen els trets dels pares. Com a doctrina va aparèixer a l'Índia cap a l'any 600 aC i va ser adoptada pel budisme. Va ser professada a Grècia durant el segle VI aC pels pitagòrics i l'orfisme; també va ser introduïda en el platonisme i en el neoplatonisme. Igualment es troba entre els celtes i els teutons, en el gnosticisme i en certes versions del judaisme esotèric. La reencarnació implica una concepció cíclica del temps i per això és rebutjada per les religions que adopten una idea lineal del temps, com per exemple, el judaisme, el cristianisme i el zoroastrisme.