unitarisme
unitarisme
- ca unitarisme, n m
- ca unitarianisme, n m sin. compl.
Esglésies lliures
Definición
Corrent teològic nascut a partir de la Reforma del segle XVI que, sota el principi del lliure examen, veu una sola persona divina en Déu i nega, per tant, la Trinitat.
Nota
- L'unitarisme interpreta el cristianisme com una ètica, és a dir, la manera de viure ensenyada per Jesucrist, al qual no es ret cap culte. Els unitaris consideren l'aragonès Miguel Servet el seu precursor, i també l'italià Faust Socini (it. Sozzini), motiu pel qual de vegades són anomenats socinians. Les primeres esglésies unitàries es van establir a Polònia i Transilvània, països a partir dels quals es van estendre a altres indrets, principalment a Hongria, el Regne Unit i els Estats Units. No tenen ritus religiosos sacramentals i quan celebren el sant sopar li donen un sentit merament simbòlic. Actualment hi conviuen dos corrents principals: els que se senten més vinculats a la tradició cristiana i bíblica, per una banda, i els partidaris d'una visió més racionalista, humanista i universalista, que són majoritaris a les esglésies de cultura anglosaxona, per l'altra. Són generalment congregacionalistes. Des del 1995 se n'ha constituït un Consell Internacional, que fa tasques de coordinació i ajuda mútua entre les diferents organitzacions nacionals.
