encefalopatia de Wernicke
encefalopatia de Wernicke
Patologia
- ca malaltia de Wernicke, n f
- ca encefalopatia de Wernicke, n f sin. compl.
- es encefalopatía de Wernicke, n f
- es enfermedad de Wernicke, n f
- en Wernicke disease
- en Wernicke encephalopathy
- en Wernicke syndrome
Patologia
Definición
Síndrome neurològica per dèficit de vitamina B1 caracteritzada per lesions de desmielinització, proliferació glial i, en els casos més greus, de necrosi cel·lular, localitzades en la regió paraventricular del tàlem òptic i de l'hipotàlem, els tubercles mamil·lars, les zones periaqüeductals del tronc cerebral, el sòl del quart ventricle i el vermis cerebel·lós.
Nota
- 1. La la malaltia de Wernicke es presenta fonamentalment en l'alcoholisme crònic.
- 2. Clínicament, la malaltia de Wernicke es caracteritza per signes oculomotors (nistagme, paràlisi del múscul recte extern, paràlisi de la mirada conjugada), atàxia i confusió mental que pot arribar al delírium trèmens. La major part dels malalts presenten símptomes d'abstinència alcohòlica, hepatopatia alcohòlica i neuropatia perifèrica. El quadre clínic no és exclusiu de l'enolisme, ja que es pot observar en la malabsorció intestinal, l'obstrucció intestinal alta, les intoxicacions, l'hemodiàlisi, la quimioteràpia i la hiperèmesi gravídica.
encefalopatia infantil
encefalopatia infantil
Patologia
- ca paràlisi cerebral infantil, n f
- ca encefalopatia infantil, n f sin. compl.
- ca paràlisi espàstica infantil, n f sin. compl.
- es parálisis cerebral infantil, n f
- en cerebral palsy
Patologia
Definición
Síndrome neurològica de causa diversa que apareix en el moment del naixement o durant els primers mesos de vida extrauterina, caracteritzada per paràlisis espàstiques d'ambdues extremitats superiors o inferiors, rigidesa extrapiramidal, moviments coreoatetòtics, peu de pinya, debilitat mental o estats epilèptics.
Nota
- 1. Els factors etiològics de la paràlisi cerebral infantil comprenen causes obstètriques (asfíxia del fetus en parts molt prolongats, part distòcic, ús del fòrceps), causes toxicoinfeccioses (sífilis, rubèola, alcoholisme matern, xarampió, escarlatina, tos ferina, galteres), la malaltia hemorràgica dels nadons i la icterícia greu del nadó per isoimmunització Rh.
- 2. La paràlisi cerebral infantil pot ser congènita o adquirida. Tant les formes congènites com les adquirides es presenten clínicament segons diverses modalitats: hemiplegia infantil, diplegia infantil, malaltia de Little, atetosi doble idiopàtica (malaltia de Vogt) i síndrome astaticoatònica (malaltia de Förster).
encondroma
encondroma
Patologia
- ca encondroma, n m
- es encondroma, n m
- en enchondroma
Patologia
Definición
Tumor benigne format per teixit cartilaginós a la cavitat medul·lar de la metàfisi d'un os.
Nota
- 1. L'encondroma pot ser solitari o múltiple i es localitza preferentment en els ossos de les mans i dels peus, si bé també es pot produir en ossos més llargs, com l'húmer, el fèmur o la tíbia.
- 2. La formació de múltiples encondromes s'anomena encondromatosi.
encondromatosi
encondromatosi
Patologia
- ca encondromatosi, n f
- es encondromatosis, n f
- en enchondromatosis
Patologia
Definición
Formació de múltiples encondromes.
Nota
- 1. L'encondromatosi és característica de la malaltia d'Ollier i la síndrome de Maffucci.
- 2. L'encondromatosi no consisteix ben bé en encondromes multifocals, sinó en trastorns del desenvolupament de l'ossificació encondral.
encondromatosi
encondromatosi
Patologia
- ca malaltia d'Ollier, n f
- ca discondroplàsia, n f sin. compl.
- ca encondromatosi, n f sin. compl.
- es discondroplasia, n f
- es encondromatosis, n f
- es enfermedad de Ollier, n f
- en dyschondroplasia
- en enchondromatosis
- en Ollier's disease
Patologia
Definición
Malaltia rara no hereditària, caracteritzada per la presentació de múltiples encondromes, distribuïts asimètricament pels ossos llargs i els ossos plans de forma exclusiva o predominant en un costat del cos.
Nota
- La denominació discondroplàsia s'utilitzava antigament.
endogen -ògena
endogen -ògena
Fisiologia
- ca endogen -ògena, adj
- ca endogènic -a, adj sin. compl.
- es endogénico -ca, adj
- es endógeno -na, adj
- en endogenous
Fisiologia
Definición
Que es forma o engendra a l'interior de l'organisme o d'alguna cosa.
endogènic -a
endogènic -a
Fisiologia
- ca endogen -ògena, adj
- ca endogènic -a, adj sin. compl.
- es endogénico -ca, adj
- es endógeno -na, adj
- en endogenous
Fisiologia
Definición
Que es forma o engendra a l'interior de l'organisme o d'alguna cosa.
endometrioma
endometrioma
Patologia
- ca endometrioma, n m
- ca solenoma, n m sin. compl.
- es endometrioma, n m
- es solenoma, n m
- en endometrioma
Patologia
Definición
Carcinoma de l'endometri.
endorfina
endorfina
Fisiologia
- ca endorfina, n f
- es endorfina, n f
- en endorphin
Fisiologia
Definición
Polipèptid opioide endogen, aïllat originàriament del cervell però localitzat per tot el sistema nerviós, que actua en els receptors opioides.
Nota
- L'endorfina pot presentar accions similars a la morfina.
endosti
endosti
Anatomia
- ca endosti, n m
- ca membrana medul·lar, n f sin. compl.
- es endostio, n m
- es periostio interno, n m
- en endosteum
Anatomia
Definición
Membrana fina de teixit connectiu que recobreix la superfície de la cavitat medul·lar de l'os.
